Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

La nit dels petons

(2013) de la Varga, Marc

És l'any 2213 i el professor Benedito ha inventat una màquina que permet viatjar en el temps per reviure un record concret. En Martí es presenta al despatx del professor i li demana de poder viatjar cinc anys enrere i reviure la nit màgica que va passar amb una noia de qui estava enamorat. L'experiment és un èxit, en Martí entra al seu record i el professor Benedito continua amb la seva feina. Al cap d'un temps indeterminat, el professor Benedito torna a ser al seu despatx. Ens trobem a la mateixa hora, el mateix dia i el mateix any que a l'inici de la primera escena i en Martí torna a presentar-se al despatx del professor per demanar de tornar al record de la nit amb la noia. Pel que sembla, l'escena torna a començar exactament igual que la vegada anterior. Després de veure que alguna cosa no acaba d'anar del tot bé, en Martí s'adona que ha entrat en un bucle temporal. Com que quan torna al record no és conscient d'estar viatjant en el temps, ho viu tot com si fos la primera vegada, comet els mateixos errors, la noia el deixa i al cap dels anys torna a presentar-se al despatx del professor per tornar enrere de nou. En adonar-se'n, en Martí es debat entre si és millor continuar atrapat en el bucle o destruir la màquina del professor i començar una vida nova. Finalment, veient que la vida que li esperaria no és gens estimulant, decideix tornar al record una vegada més.

Obra

Tu em vas prometre una història d'amor

(2025) Tornero Brugués, Helena

Poc després de la mort de la seva mare, la Filla intenta escriure la història d'amor que li havia promès. Els primers intents que fa la duen a construir històries que, malgrat tenir lloc a ciutats típicament romàntiques com París o Roma, busquen plasmar l'amor des d'una perspectiva contemporània, explorant la diversitat sexual, incorporant elements com les relacions tòxiques i fent aparèixer altres temàtiques com l'ecologisme. La mare, però, se li apareix, fruit de la seva imaginació, per reclamar-li una història d'amor convencional. En aquell moment, la Filla comença a escriure una història d'amor rocambolesca entre una dona que es dedica a la redacció de manuals d'instruccions en una empresa de Barcelona i un revisor de tren polonès. El procés d'escriptura es converteix en una discussió constant entre la Filla i la Mare sobre com ha de ser aquesta història d'amor. Finalment, veient que el que realment necessita és escriure-li a la seva mare una història d'amor amb un final feliç, la Filla accepta que sigui la Mare qui decideixi el final de la història, que acaba amb un petó dens i contundent entre els dos protagonistes.

Obra

La reproducció de les balenes

(2002) Meseguer, Francesc

L'Home 1 viu amb la seva actual parella, l'Home 2. Els dos homes reben la visita de la Dona, l'exparella de l'Home 1. La relació és cordial i la Dona, fins i tot, sembla entaular una relació propera a l'amistat amb l'actual parella del seu ex. En una plaça de la ciutat, la Dona plora. El Noi, que la veu plorar, intenta consolar-la. En una dimensió temporal ambigua, l'Home 1 encara viu a casa els seus pares i rep la Dona en una trobada que s'acaba convertint en la seva primera cita. Finalment, en un carreró mal il·luminat, el Noi clava una navalla a l'Home 1, que cau mort a terra. La Dona, presa d'un sobtat alliberament, manté un últim diàleg amb el Noi, un diàleg amb una complicitat molt semblant a la que tenia amb l'Home 1.

Obra

Crisis

(2013) de la Varga, Marc

L'Asunción és una dona gran propietària d'un petit teatre que passa per un mal moment a causa de la crisi econòmica. En Harpo, un noi mut que és l'únic treballador del teatre, li ha preparat a l'Asunción un sopar sorpresa d'aniversari. Mentre esperen que acabi la funció, els dos sopen i l'Asunción aprofita per explicar-li a en Harpo que la seva germana, després d'anys de no preocupar-se per ella, ara vol restablir el contacte. Quan acaben de sopar, en Harpo es posa l'abric, agafa la maleta i es disposa a marxar. L'Asunción no ho recordava, perquè té problemes de memòria, però en Harpo ja li havia dit que se n'anava. Abans de marxar, però, en Harpo li fa un regal d'aniversari a l'Asunción: una llibreta. En aquesta llibreta, en Harpo li explica per primera vegada la història de la seva vida. També li revela que, després de molts anys sense tenir-ne notícies, ha descobert que els seus familiars són a Alemanya i que es vol retrobar amb ells. A la llibreta, en Harpo també li demana que es deixi ajudar per la seva germana.

Obra

Body sushi

(2016) Meseguer, Francesc

La Sònia explica com ha après a relativitzar la seva feina d'actriu des que ha entès que el teatre no deixa de ser una anècdota, com ho són la majoria de coses que ens passen a la vida. A continuació, la Sònia i l'Albert, l'actor que és amb ella a l'escenari, mantenen un diàleg en el qual elucubren sobre la possibilitat que ella se'l mengi a ell un cop mort. Seguidament, els dos actors interpreten dos veïns que conversen sobre la trivialitat de la vida, les coincidències, les petites coses que els irriten, les situacions anodines i la facilitat amb què un constant desig de morir es pot confondre amb un intens desig de viure. Finalment, la Sònia enumera un llistat en què barreja elements tan diversos com novel·les, obres de teatre, pel·lícules i altres obres d'art amb parts del cos, menjar, objectes i idees que s'han anat anomenant al llarg de l'obra per concloure que tot es perd, es mor o es podreix.