Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Derecho a pataleta (la missió més trepidant de les Espies de veritat)

(2023) Rosales, Lola; Prieto, Berta

Les dues autores de l’obra, vestides amb esmòquing, conversen sobre la seva feina com a creadores i sobre el dret de queixar-se del sistema. Les Espies de veritat reben la missió de salvar el món d’uns malvats que no acaben de saber ben bé qui són. Mentre duen a terme la missió, es plantegen les seves condicions laborals i les seves vides d’espia. Proven diferents alternatives, però cada cop fracassen fins al punt d’acabar a la presó. Són acomiadades de la feina i més tard acaben treballant per una cadena de menjar ràpid, on s’adonen del privilegi que tenien i demanen reincorporar-se com a espies. De nou a la feina, tornen a plantejar-se si realment poden salvar el món. A més, comparteixen els seus veritables sentiments, tant com a personatges com a actrius que les interpreten. Les tres espies, profundament insatisfetes, intenten matar-se entre elles. Finalment, l’Àlex mata les altres dues, convertint-se en la dolenta de la història.

Obra

L’habitació

(2025) Sánchez Pacheco, David

El Joan passa els dies a casa amb la mirada perduda. Travessa una crisi personal des que el va deixar la seva parella. Per tal de solucionar els seus problemes econòmics, ell i el seu company de pis, el Martí, han publicat un anunci per llogar una habitació per hores. Quan el Martí marxa, apareix la Virgínia, que li demana a en Joan que la deixi embarassada. Mentre intenta decidir què fer, ella desapareix i en Joan s’adona que està sol. De sobte, surt una altra dona de l’habitació i li proposa mantenir relacions sexuals. Quan està a punt d’accedir, torna el Martí, que el fa retornar a la realitat. Aleshores, escolten gemecs provinents de l’habitació llogada. El Joan descobreix que qui l’ha reservada és un tal Ricard Verdaguer i explica al Martí que la Virgínia el va deixar per un home amb el mateix nom. Per tranquil·litzar-lo, el Martí li parla del seu pare, que acaba de morir, i li ensenya una foto de la seva mare, l’Anna Rosa. El Joan reconeix en la foto la dona que abans li havia ofert sexe. Es desfà del Martí amb una excusa i li demana que surti de l'habitació. L’Anna Rosa i el Ricard surten, i el Joan li revela que el seu fill Martí viu al pis. Quan el Martí torna, descobreix que la seva mare i el Ricard mantenen una relació, i tots quatre acaben compartint els traumes del passat. Finalment, la Virgínia arriba al pis i s’uneix al Ricard i a l’Anna Rosa a l’habitació per hores. El Martí i el Joan es queden sols al menjador, amb la mirada perduda.

Obra

Cuatro días, cuatro noches (Valparaíso)

(2025) Sánchez Rodríguez, Víctor

El pare de tres germans desitjava que els seus fills visitessin Valparaíso, a Xile, una ciutat que havia conegut durant un viatge de feina. Cinc anys després de la seva mort, la Glòria —que ha superat un càncer de pit—, en Toni i la Lara passen quatre dies a l’Hotel Valparaíso d’Almeria per retre-li homenatge. El primer dia, mentre són a la piscina, la Glòria proposa una idea per a l’homenatge, però la Lara i en Toni la consideren absurda i la menystenen, fet que provoca que la Glòria, molesta, se’n vagi a l’habitació. La Lara i en Toni acaben rivalitzant per veure qui dels dos aconsegueix seduir abans el cambrer de l’hotel. El segon dia, en Toni juga al solitari i confessa a la seva germana que s’ha promès que, si aconsegueix completar-lo, anirà al veritable Valparaíso. Quan arriba la Glòria i saluda el cambrer, la Lara marxa i en Toni intenta esbrinar si la seva germana hi ha tingut alguna relació. El tercer dia, en Toni confessa a la Glòria que s'ha separat del seu xicot. La Glòria li explica que el cambrer li ha cobrat per mantenir-hi relacions; era la seva primera experiència des de l’extirpació del pit i se sent decebuda. Poc després arriba la Lara, que explica la nit que ha passat amb ell, i la Glòria li retreu que sempre ha competit amb ella per tot. El quart dia, la Glòria i la Lara es plantegen si han de fer l'homenatge al pare. Quan arriba en Toni i els explica la seva nit amb el cambrer, els tres decideixen dur-lo a terme. La Glòria completa el solitari i els tres germans es pregunten si, finalment, no haurien d’emprendre el viatge al veritable Valparaíso, a Xile.

Obra

Ovelles

(2018) Alonso, Yago; Marfà Vives, Carmen

Tres germans, el Víctor, l'Alba i l'Arnau, han rebut 512 ovelles com a herència d’un tiet llunyà. Després d'anar al poble i descobrir que les ovelles necessiten un pastor que les cuidi, el Víctor reuneix els seus germans per explicar-los la situació. L’Alba i l’Arnau no volen pagar un pastor i plantegen vendre les ovelles, però el Víctor diu que ja ha preguntat i que ningú les vol. Com a solució temporal fins que les puguin vendre, planteja que un dels tres es traslladi al poble a cuidar-les. La proposta farà que els tres germans discuteixin per veure quin és el més adient per a la tasca, que apareguin retrets entre ells i que tots acabin descobrint que els altres dos són infeliços amb la vida que duen. Davant la impossibilitat de trobar una solució satisfactòria, decideixen sacrificar les ovelles.

Obra

La pena capital

(2025) Guardans, Jordi

El flequer, el soldat i la padrina monologuen sobre l’amor i les nefastes conseqüències que té entre els dos homes, quan el flequer, que manté una relació homosexual amb el soldat, és atacat i marcat amb una navalla a la cara. En aquest context hostil i violent, la padrina intenta fer d’escut dels dos amants per protegir-los de l’hostilitat del seu entorn.