Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Dones que parlen

(2021) Joanmiquel, Ferran

El 1941, Frederica Montseny, política anarquista i ministra durant la Segona República Espanyola, està embarassada de cinc mesos i empresonada a Limoges mentre espera judici. Allà, manté converses imaginàries amb figures, reals o imaginàries, aliades i adversàries, a través de les quals reflexiona sobre la seva pròxima maternitat, les seves conviccions polítiques, les seves pors, l’imminent Segona Guerra Mundial i la qüestió del gènere. Dues veus radiofòniques aporten el context històric de la Guerra Civil i la caiguda de la Segona República, situant les vivències de Montseny en el seu temps.

Obra

Em dic Josep

(2024) de la Varga, Marc

En Marc de la Varga, l’autor, s’assabenta de l’existència d’en Camil Clot, un músic important de l’escena musical independent barcelonina dels 90 que va desaparèixer sobtadament. Intrigat per la seva història, en Marc decideix escriure’n una obra de teatre. Investigant sobre el Camil, coneix la seva mare i el seu germà Josep. A través de les entrevistes que els fa, l'autor esbrina que el Josep, en realitat, és el Camil, que va decidir desaparèixer de la vida pública després d'un intent fallit de suïcidi en acabar un concert. En Josep té esquizofrènia i va deixar la música el 2004. En Josep i en Marc inicien una amistat en què comparteixen dubtes i pors. En Josep entra en la fase eufòrica de la malaltia i torna a fer música. La seva mare es preocupa per ell i adverteix en Marc que després de la pujada ve la caiguda. Una nit, tornant de festa, en Marc rep un missatge: la mare d’en Josep ha mort. En Josep demana ingressar en un centre i aconsegueix estabilitzar la malaltia i començar a fer classes de guitarra. En Marc aconsegueix acabar i estrenar l’obra sobre un personatge que revel·la que és fictici.

Obra

La pedregada

(2021) Sánchez Pacheco, David

Una nit xafogosa en què s’espera una forta pedregada, l’Ona i el Manel es preparen per sopar amb el seu fill, l’Oriol, i un amic d’aquest. Pare i fill parlen del fet que l’Oriol necessita un ordinador propi, i el pare li demana si fa servir el seu per mirar pornografia, cosa que el fill nega. Mentre l’Oriol va a buscar el seu amic, l’Ona i el Manel es pregunten si el seu fill podria ser homosexual i com ho afrontarien si fos així. El pare mostra a la mare les cerques de l’Oriol a internet: ha descobert recentment que el seu fill es masturba veient vídeos de violacions de dones. Abans de trucar a la porta, els dos joves es besen. Un cop dins, la calor es torna insuportable i les confidències entre els quatre personatges esclaten en un ambient cada cop més incòmode. Finalment, l’Oriol confessa la seva veritable identitat: és una noia trans.

Obra

Expulsió

(2025) Miró, Pau

Després de la mort de la mare i el suïcidi del pare, tres germans es reuneixen per primer cop a la vella casa d’estiueig familiar, plena d’esquerdes. Els pares l’havien construït després de trobar una merla ferida a prop i decidir cuidar-la. El germà hi arriba amb la seva filla, a qui han expulsat d’un partit de futbol per una falta violenta. La germana gran, que és adoptada, viu a la casa des que va perdre la feina a Barcelona fa sis mesos. Mentre observen una pluja d’estels al jardí, els tres germans comparteixen records d’infantesa i dels pares. El germà discuteix amb la seva filla, que marxa sola al bosc. Quan surt el tema de l’herència, els dos germans biològics volen vendre la casa i fer diners, mentre que la germana gran, que n’és l’hereva, vol quedar-se-la i acomplir el somni dels pares de convertir-la en un refugi per a qui ho pugui necessitar. La discussió s’intensifica i la germana gran demana als altres dos que marxin. L’endemà, la filla descobreix que el pare ha marxat i demana quedar-se amb la tieta. Finalment, la casa s’ensorra i es revela com un niu.

Obra

Allò blanc de la llimona

(2025) Casado i Olivas, Jordi

En un món en guerra, mentre intenten esbrinar com sobreviure al dia a dia, diversos personatges es plantegen si haurien de valorar més les coses quotidianes, perquè, quan les perdem, són les que més enyorem. Al voltant d’una taula, es retroben per celebrar allò que no havien pogut fer quan es van conèixer, revisen la seva percepció del món, de la política actual i de la guerra, i es pregunten què voldrien si poguessin tenir qualsevol cosa. Després del sopar, mentre fora plou, els personatges ballen, i quan surt el sol recorden els que no han pogut assistir al retrobament a causa de la guerra.