Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Algunes confessions

(2023) Casanovas, Serafí

En Serafí —un home que ronda l'edat de la jubilació— decideix fer unes confessions després de patir diversos problemes de salut que l'han empès a portar una vida activa i sana. Mentre rememora alguns moments de la seva vida, en Serafí dona el seu punt de vista sobre com ha anat canviant el món des de la seva infantesa. Primer, recorda com era el dia a dia en la seva joventut, quan, per exemple, els bolquers eren de roba i es reutilitzaven, les empreses contribuïen a reciclar les ampolles de vidre i els canvis en l'estil de vida encara no havien contribuït al canvi climàtic. Tot seguit reflexiona sobre com hem passat de vetllar els morts a casa a l'aparició de tanatoris despersonalitzats i impersonals. Finalment, en Serafí explica com, des de la seva posició de director d'oficina bancària, ha vist com els bancs han deixat d'estar al servei dels clients per convertir-se en empreses que especulen i contribueixen a les bombolles que acaben provocant crisis econòmiques.

Obra

Ora et labora

(2023) Casanovas, Serafí

El Germà Salvador és un monjo de seixanta anys a qui l'abat ha castigat per passar-se el dia mirant sèries, cosa que el feia desatendre les seves funcions al monestir. El càstig consisteix a passar-se tres anys a l'Índia netejant els quiròfans d'un hospital de l'orde benedictí al qual pertany. L'Oriol és un cirurgià plàstic de trenta-cinc anys que, aconsellat pel seu gestor, cada any fa un viatge per poder desgravar en la declaració de la renda. Tots dos es coneixen a la sala d'espera de l'aeroport abans d'agafar el mateix avió cap a Nova Deli. En Salvador li explica a l'Oriol la penitència que li han imposat i l'Oriol li explica al monjo totes les destinacions turístiques que pensa visitar. Al cap d'uns dies tots dos es troben per casualitat al vol de tornada. L'Oriol se sorprèn, ja que en principi en Salvador havia de passar-se tres anys a l'Índia, però en Salvador li explica que en arribar a l'hospital el van informar que s'havia externalitzat el servei de neteja i que no calia que s'hi quedés. En Salvador va aprofitar per viatjar pel país i veure el Taj Mahal i va tenir una epifania: deixaria els hàbits, tornaria a Barcelona i obriria un restaurant. L'Oriol li explica que aquest viatge l'ha connectat amb una espiritualitat que desconeixia i que ha decidit que ben aviat tornarà a l'Índia per operar de forma altruista en un hospital d'una ONG.

Obra

De com la inèrcia condiciona la mecànica

(2015) Martínez Grimalt, Joan Tomàs; Fullana Company, Joan

En una reunió de veïns, un home exposa els problemes amb la bombeta del seu replà. Cada cop que canvia la bombeta, aquesta es fon en menys de vint-i-quatre hores. Això el porta a buscar una hipòtesi i a arribar a la conclusió que no estem preparats per controlar-ho tot. A partir d'aquesta especulació sobre la incertesa en la qual vivim, l'home reflexiona sobre com el capitalisme i la societat de l'espectacle creen individus que viuen per inèrcia. Amb exemples com el de Raymond Poulidor —que va fer podi vuit vegades al Tour de França i no el va guanyar mai—, l'home argumenta que el conformisme és el que ens fa acceptar les normes i que això ens impedeix agafar les regnes de la nostra vida, la qual cosa seria un acte totalment revolucionari.

Obra

Cendres. Cartografia de l'exili

(2016) Martínez Grimalt, Joan Tomàs

Poc després de l’alçament militar franquista, tres dones es veuen obligades a fugir de l’illa de Mallorca. La Mercè marxa a Barcelona embarassada de la seva filla després que hagin afusellat el seu marit i acaba instal·lant-se a Mèxic gràcies a un dels vaixells oferts per la Generalitat; la Xesca i la seva mare s’enrolen en una barca clandestina que les duu fins a Alger i la Rosa, que només té setze anys i que és a Barcelona per casualitat quan esclata la guerra, acaba exiliada a París després d’ajudar el bàndol republicà. Després d’anys instal·lades cadascuna a la seva ciutat d’exili, les tres dones acaben tornant a Mallorca guiades per somnis recurrents que els empenyen a prendre el camí de tornada.

Obra

De la ciutat eixuta

(2025) Fullana Company, Joan; Martínez Grimalt, Joan Tomàs

Dues dones viatgen de matinada en un autobús nocturn conduït per una tercera dona. De cop, després d'una estranya explosió, la ciutat sencera es queda a les fosques i l'autobús s'atura de cop. Després d'uns instants de dubte i veient que s'han tallat totes les comunicacions, les tres dones decideixen anar caminant a buscar un altre autobús a la següent parada. En arribar al lloc on hi havia hagut la parada, però, es troben un esvoranc que ha destruït la carretera i un home que crida des de dins de l'esquerda. Les dones decideixen endinsar-se al forat per mirar d'ajudar-lo i allà comença un periple subterrani durant el qual es trobaran amb personatges cada cop més surrealistes mentre fugen d'un cor de gavines àvides de carn que les persegueix. Finalment, en sortir de nou a la superfície, les tres dones es troben amb el cos immòbil d’un Indi que canta enmig de l'autopista. L’Indi els explica que va morir en un accident en caure del cavall fa cent cinquanta anys, que el seu cos va quedar allà sense que ningú el sepultés i els demana que l’enterrin abans que se’l mengin les gavines. Quan les dones enterren el cos de l’Indi, l’electricitat torna, la ciutat reprèn el seu funcionament normal i les gavines, que les havien seguit fins a aquell lloc, fugen.