Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Èxit/Sortida

(2017) Riera, Queralt

En aquesta peça composta per 12 escenes breus, algunes en català i d'altres en anglès, els personatges intenten trobar una sortida, física o metafòrica, a allò que els manté immòbils, aturats o presoners dins la seva realitat.

Obra

Les paraules dels altres

(2024) Torns, Roger

Un home jove, actor sense èxit i que exerceix de professor, parla amb un amic d’infància que és mort. Ha entrat furtivament al cementiri on aquest està enterrat perquè necessita desfogar-se i fer-li saber, encara que l’altre ja no el pugui escoltar, que era una persona tòxica i com l’assetjament escolar al qual el va sotmetre de petit l’ha marcat per sempre. Fa quatre anys que s’ha allunyat del grup d’amics en comú, fart dels abusos de poder del difunt, que ridiculitzava contínuament aquells que suposadament eren els seus amics. Ara s’adona que, poc a poc, s’ha tornat com el seu assetjador: ha desitjat ser com ell, li ha tingut enveja, ha insultat un alumne i ha participat en abusos contra altres sense denunciar-los. Ara se sent obligat a demostrar contínuament que és feminista i l’aliat perfecte. El pla de l'home en anar al cementiri era treure el cos de la làpida. Malgrat que sap que no ho farà, fantasieja amb fer que un actor ho expliqui en un escenari i així, d’alguna manera, quedar-se una mica més tranquil. Es pregunta si és possible rebel·lar-se contra la masculinitat imposada i alliberar-se del mal que els altres infligeixen emparats per l’acceptació social.

Obra

Autonòmics

(2012) Sirera Turó, Rodolf

En Claudi Balanyà, polític, arriba a una habitació d’hotel després que hagi saltat als mitjans la seva possible vinculació amb un cas de corruptela política, posant en perill el seu ascens com a secretari del partit. Un cop a l’habitació, posa en ordre el seu pla: deixar-ho tot arreglat legalment, parlar amb un periodista i finalment llevar-se la vida. A l’habitació del costat, la Lídia espera executar el pla que l’Elisa, la seva amiga i dona de Claudi, ha tramat perquè Lídia es reconciliï amb el seu marit, Juli, el president del partit. Aprofitant que Lídia és al bany, Aureli, un periodista, entra furtivament a l’habitació per amagar-hi un micròfon. A una altra habitació, Elisa explica al seu amant, Marc Antoni, un gigoló, que el seu pla és, un cop conxorxada amb l’Aureli per gravar-ho tot, fer que el president enxampi la Lídia i Marc Antoni al llit per tal d’extorsionar el president i salvar la carrera política d’en Claudi. El joc d’enganys d’Elisa s’acabarà complicant, provocant que finalment en Claudi i la Lídia es conxorxin per destapar l’afaire secret d’Elisa i en Juli, aconseguint que en Claudi acabi tenint l’ascens dins el partit.

Obra

Matinada

(2019) Sirera Turó, Rodolf

Una dona es comunica per carta des de la presó amb algú de fora. Explica com és la seva vida a la presó i els motius polítics que l’han dut a estar retinguda. Enveja la llibertat de les dones franceses que han pogut manifestar-se lliurement el Maig del 68, dient que a Espanya encara hi ha massa submissió a l’home. La dona exemplifica altres situacions de desigualtat de gènere en altres cartes quan descriu els maltractaments del seu pare a la seva mare, o com se li ha aparegut mentre dormia el fantasma d’una companya de cel·la condemnada a cadena perpètua per matar el marit. A la darrera comunicació, la dona explica com, després que ella no hagi confessat res durant els múltiples interrogatoris als quals l'han sotmès, s’ha assabentat que el seu company de militància i de vida ha estat detingut i ha confessat a la primera de canvi, revelant noms i tots els secrets de la causa compartida.

Obra

És aquesta pluja

(2024-05-21) Morales i Pujolar, Oriol

Fa un mes que l’Arnau ha tornat a casa després de viure quatre anys al Japó. Aquest vespre ha quedat amb els seus amics Sergi i Lucía. Mentre esperen que arribi la Lucía, el Sergi i l'Arnau es posen al dia i reparteixen galledes per tota la casa com a remei a les goteres causades per la pluja que cau des de fa setmanes a la zona. El Sergi explica a l’Arnau com la Lucía ha canviat força d'ençà que ell va marxar. Quan finalment aquesta arriba i els diu que la carretera està tallada per culpa de la pluja, l’Arnau els ofereix fer nit a la casa. Durant el sopar, l’Arnau descobreix que la Lucía i el Sergi són parella. Els tres amics intercanvien retrets sobre com els va afectar la fugida de l'Arnau, quan aquest va marxar creient-se culpable de la mort d’una altra amiga de la colla, i ara, la seva tornada inesperada. Després de la discussió, els tres amics comencen a especular amb la possibilitat de viure tots tres a la casa, imaginant com caldria adaptar-la i si hi tindrien gallines. Mentre fantasiegen, la peça teatral es trenca i s’inunda amb un seguit d’escenes catastròfiques on apareix l’aigua com a element central i amenaçant. A la darrera escena, tres figures dalt d’un teulat observen l’aigua i pensen en gallines.