Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

La Torre Eiffel

(2010) Guasp Vidal, Joan

En Qu i la Ka són una parella que viu en un pis en una ciutat europea mediterrània. Quan en Qu arriba a casa, la Ka li explica que Ells —dos homes encaputxats— han tornat al pis i els han robat de nou. Aquesta vegada només els han deixat una taula, dues cadires i una postal emmarcada de la Torre Eiffel i els han amenaçat de tornar i endur-se la resta de coses i, fins i tot, la seva llengua. La Ka i en Qu, espantats, intenten trobar una solució perquè no els prenguin el poc que els queda. A més, la Ka està embarassada i tenen por que els prenguin el fill quan aquest neixi. La por els duu a passar per moments de molta angoixa i, fins i tot, a acusar-se mútuament de col·laborar amb el sistema que els està espoliant. Finalment, prenen una decisió: subornaran els dos homes amb la postal emmarcada de París, que és el seu bé més preuat, ja que els recorda el viatge de noces que mai van poder fer per culpa de la precarietat en què viuen. Un cop els dos homes s'han endut la postal, aquests són víctimes d'un atemptat. En Qu i la Ka celebren momentàniament la fi dels homes que els terroritzaven, però ràpidament s'adonen que, després d'ells, en vindran uns altres. Quan unes sirenes de policia s'apropen al seu edifici i algú colpeja violentament la porta, en Qu i la Ka s'adonen que han de prendre una decisió: fugir o lluitar.

Obra

Joanot

(2016) Nave, Joan

La nit abans de lliurar el manuscrit de Tirant lo Blanc, Joanot Martorell el repassa per darrera vegada. Mentre observa el casc de cavaller que reposa al penja-robes, fa un resum ràpid de les aventures de Tirant: els seus inicis a Anglaterra, la primera trobada amb Carmesina i les peripècies del seu amor secret, les batalles contra els turcs i al nord de l'Àfrica, el retrobament amb Carmesina i la seva mort sobtada. Quan acaba de repassar el text, continua dirigint-se al casc, com si aquest fos en Tirant, i li explica la història de la seva pròpia caiguda en desgràcia: com va haver de fer-se càrrec de tota la seva família, el viatge a Anglaterra per salvar l'honor de la seva germana, els deutes que el van arruïnar per culpa d'una aventura amorosa amb una dona casada i l'arraconament progressiu al qual se sent sotmès fins a l'ostracisme actual. Després de renegar d'una societat que s'ha tornat irreconeixible, Martorell s'enorgulleix d'haver escrit una obra que farà que la seva nació torni als valors de la cavalleria.

Obra

(2025) Sala i Vila, Carles

Una nit de tempesta, quatre dones —la Vicky, la Mariona, la Neus i la Montserrat— reben un missatge del seu ex, en Miquel Casanova, en què les cita a casa seva a la mateixa hora. D'entrada, cadascuna d'elles pensava que es trobarien amb en Miquel a soles, però en arribar a la casa s'adonen que tot plegat és un pla del seu ex per reunir-les sense que ell hi sigui. Damunt la taula del menjador, en Miquel hi ha deixat una ampolla de vi i unes instruccions: han de respondre una sèrie de preguntes amb l'objectiu de conèixer-se i entaular amistat entre elles. D'entrada, les dones no volen ni sentir parlar de seguir els desitjos d'en Miquel, però de mica en mica entaulen conversa i comencen a explicar-se detalls de les seves respectives relacions. La Vicky, fins i tot, acaba trucant a en Quim, que també havia estat parella d'en Miquel i que, al cap d'una estona, s'incorpora amb elles a la vetllada. Durant una breu apagada provocada per la tempesta, la Vicky descobreix en un prestatge una foto d'en Miquel i la Neus abraçats. Davant les preguntes de la resta d'assistents, la Neus confessa que torna a estar amb en Miquel i que tot plegat ha estat un pla que ella ha dissenyat per conèixer les parelles que en Miquel va tenir després d'ella i poder saber quins errors no ha de repetir. En saber-ho, la Vicky, en Quim i la Montserrat marxen indignats. La Mariona, però, es queda compartint un cigarret amb la Neus, que aprofita per fer-li enveja mostrant-li com d'enamorat està en Miquel d'ella. La Mariona somriu, perquè el que la Neus no sap és que manté una relació adúltera amb en Miquel.

Obra

La rialla de la hiena

(2007) Guasp Vidal, Joan

El president del govern espanyol, José María Aznar, es dirigeix al públic del teatre sota el nom d'un personatge anomenat Patriota Constitucional. En el seu discurs, dona importància al fet de trobar-se en un teatre, ja que, com que en el teatre ens trobem sempre en el terreny de la ficció, pot dir-hi tot el que vulgui sense haver de patir per les conseqüències de les seves paraules. Sabent això, parla sense embuts de temes polèmics: afirma que el castellà hauria de ser l'única llengua permesa a Espanya, explica que és tan important que el rei d'Espanya li neteja les sabates quan es reuneixen, confessa que va fer dir al papa el que va voler quan va fer un discurs en la seva visita a Madrid i que segueix els consells que van donar personatges del passat com Francisco Franco. Adonant-se del sentiment d'eufòria que li produeix la llibertat amb què es pot expressar al teatre, el Patriota Constitucional es pregunta com és possible que tots aquells que l'assessoren —i fins i tot els seus votants— l'hagin advertit sempre que el teatre era un lloc perillós.

Obra

El circ dels somnis

(2005) Guasp Vidal, Joan

En un espectacle de circ, després de cada número, un home i una dona parlen sobre els viatges que Ell no para de fer per tot el món. Ella, en canvi, explica que no viatja mai. En els relats dels seus viatges, l'home cobreix distàncies impossibles en molt poc temps i totes les anècdotes que explica són esdeveniments i descobriments sorprenents: a la Xina aprèn que tots els xinesos tenen mal de queixal crònic; als Estats Units el fan president durant deu minuts; a Anglaterra descobreix que tothom obre casa seva amb una clau anglesa, i a Jerusalem sobreviu miraculosament a un atemptat. Ella assenyala contínuament que li sembla que el coneix d'alguna banda i, finalment, tots dos comprenen que són el senyor i la senyora Gínjol, que fa quinze anys que estan casats i que els viatges del senyor Gínjol no són reals, sinó que es produeixen en els seus somnis. En adonar-se d'aquest fet, decideixen que, a partir d'ara, viatjaran junts.