Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Els papagenos

(2004) Guasp Vidal, Joan

Tres personatges anomenats Melcior, Gaspar i Baltasar —abillats amb uns esplendorosos vestits de plomes lluents— esperen una estrella que els guiï, tot i que no saben on han d'anar. En adonar-se que amb prou feines saben qui són i que, en el fons, no saben res, decideixen jugar a imaginar que són dos galls d'indi i un estruç que filosofen sobre l'existència. En aquest exercici d'imaginació, es plantegen dilemes existencials com l'origen del món, la constant expansió de l'univers o la possibilitat de saber alguna cosa, i d'altres qüestions més terrenals com la comunicació entre pares i fills o l'amenaça del turisme. Entre totes les preguntes que es fan, n'hi ha una de recurrent: la que es fan quan miren el públic i es plantegen si ells existirien si ningú els mirés. Mentre debaten sobre aquests temes, unes pinces apareixen i desapareixen diverses vegades per atacar-los i arrencar-los plomes, sense que els tres personatges sàpiguen per què ni puguin fer-hi res. Cada vegada que perden plomes, els personatges aprofundeixen en els seus dubtes fins a acabar sense plomes i sense cap certesa. Finalment, l'estrella que esperaven apareix i il·lumina el pati de butaques, moment en què els tres personatges ofereixen or, encens i mirra al públic.

Obra

El segon principi

(2020) Sarrias Fornés, Mercè

L'Àsia i la Bea són dues guionistes que preparen una pel·lícula basada en fets reals sobre una regidora de l'Ajuntament de Barcelona que intenta desemmascarar un cas de corrupció sistèmica al districte de Ciutat Vella i millorar la vida al barri. És un projecte sense finançament i, per aquest motiu, tarden mesos a enllestir el guió. Un cop l'han acabat, comencen a buscar una productora que financi el rodatge. Malgrat l'interès inicial, cada vegada que troben alguna empresa que vol apostar pel seu projecte apareix alguna trava que ho impedeix: els productors volen fer canvis al guió que rebaixen la dimensió crítica de la història, intenten convertir-lo en un musical o una pel·lícula d'acció o, simplement, acaben desestimant el projecte sense explicar-ne els motius. Finalment, malgrat que l'amistat que les uneix no ha fet més que enfortir-se al llarg dels anys que ha durat aquest procés, les dues guionistes continuen amb les seves vides dins la precarietat del seu sector, aparcant el projecte i acceptant feines amb les quals no se senten del tot identificades.

Obra

Fes-me una perduda

(2011) Sarrias Fornés, Mercè

L'Anna, la Raquel i la Sílvia són la personalitat fragmentada d'una mateixa dona que es troba al límit de les seves forces. A la feina —on s'han demanat una reducció de jornada per poder conciliar la vida laboral i la familiar— l'excessiva exigència del seu cap s'acaba convertint en assetjament laboral: la menysté per no ser capaç de seguir el ritme, posa en dubte la seva capacitat de treball i, fins i tot, li roba el projecte que ella ha ideat adduint que no serà capaç de dur-lo a terme. El seu marit, en Gerard, és un fotògraf que passa setmanes lluny de casa i es despreocupa de la criança de les dues filles que tenen en comú. Fora de la feina, la dona se sent constantment jutjada per la seva sogra i les professores de les seves filles, que li fan saber tot allò que fa malament. Aconsellada per l'empresa on treballa, la dona escindida en l'Anna, la Raquel i la Sílvia decideix anar al psicòleg. Aquest fet, que podria ser l'inici d'una solució, acaba resultant inútil quan se li desperta un desig sexual que aconsegueix reprimir, però que la fa fugir de la consulta abans que la teràpia arribi a començar. Finalment, l'Anna, la Raquel i la Sílvia seuen al sofà amb les seves filles i accepten que la seva situació no té sortida.

Obra

Quebec-Barcelona

(2010) Sarrias Fornés, Mercè

En Jacques i l'Anne són una parella de mitjana edat que viu al Quebec. Fa un any que intenten tenir un fill, però l'Anne no es queda embarassada. En Jacques fa mesos que s'ha fet les proves i que sap que és estèril, però encara no li ha dit a l'Anne. La Laia és una cosina llunyana de l'Anne —els avis de totes dues eren germans— que viu a Barcelona i que està passant per un moment difícil: se sent culpable perquè una nena de sis anys que va a l'escola on ella treballa va ser atacada per un home al carrer i ella creu que hi podria haver fet alguna cosa més, ja que no és normal que una nena tan petita vagi tota sola a l'escola i ella sabia que aquesta situació s'estava produint. L'Anne, que és historiadora, ha d'anar a Barcelona per investigar sobre les Brigades Internacionals Quebequeses que van lluitar a la Guerra Civil, de les quals va formar part el seu tiet avi. En saber-ho, la Laia li proposa un intercanvi de pisos; així ella podrà estar un temps fora i desconnectar. Durant els mesos que l'Anne és a Barcelona, descobreix que el seu tiet avi no va ser l'heroi que ella pensava i això li fa canviar la perspectiva amb què estava escrivint la tesi. També té una aventura amb un amic de la Laia, la qual cosa la fa sentir molt culpable fins que en Jacques, en una videotrucada, li confessa la seva infertilitat. Mentrestant, la Laia ajuda en Jacques —que s'ha quedat al Quebec— amb un problema que té amb un nen a la seva consulta de dentista i això l'anima i l'ajuda a trobar una sortida a la seva situació personal. Quan l'Anne i la Laia tornen als seus països d'origen, han après coses noves que les ajuden a tirar endavant. Al cap d'uns dies, l'Anne li explica a en Jacques que està embarassada.

Obra

Ceràmica trencada

(2021) Guasp Vidal, Joan

El Jutge presideix el judici contra l'Acusat. A la sala també s'hi troben la Defensa i el Fiscal, que l'interroguen. Durant el judici, els lletrats i el president del tribunal pregunten i tornen a preguntar a l'Acusat sobre el seu paper el dia que va ajudar a travessar en vermell una dona que feia tres-cents anys que esperava per travessar el pas de vianants. L'objectiu del Fiscal és provar que l'Acusat va cometre una il·legalitat ajudant la dona a travessar en vermell i socorrent-la quan una pilota llençada per un integrant del Cos Uniformat la va ferir i la va deixar cega. L'Acusat respon a les preguntes sense donar una versió clara dels fets i reflexiona constantment sobre el significat de conceptes com veritat, mentida o realitat. Finalment, quan l'Acusat demana insistentment que es dicti la sentència, cau una pluja de pilotes de tota mena seguida d'un vent que submergeix la sala en les tenebres.