Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

  • La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
  • La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
  • La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
  • No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.
O navega alfàbeticament per:
Autors
Títols
Paraules clau
Data de publicació
Número de personatges
 

Enviaments recents

Miniatura
Obra
De com la inèrcia condiciona la mecànica
(2015) Martínez Grimalt, Joan Tomàs; Fullana Company, Joan
En una reunió de veïns, un home exposa els problemes amb la bombeta del seu replà. Cada cop que canvia la bombeta, aquesta es fon en menys de vint-i-quatre hores. Això el porta a buscar una hipòtesi i a arribar a la conclusió que no estem preparats per controlar-ho tot. A partir d'aquesta especulació sobre la incertesa en la qual vivim, l'home reflexiona sobre com el capitalisme i la societat de l'espectacle creen individus que viuen per inèrcia. Amb exemples com el de Raymond Poulidor —que va fer podi vuit vegades al Tour de França i no el va guanyar mai—, l'home argumenta que el conformisme és el que ens fa acceptar les normes i que això ens impedeix agafar les regnes de la nostra vida, la qual cosa seria un acte totalment revolucionari.
Miniatura
Obra
Cendres. Cartografia de l'exili
(2016) Martínez Grimalt, Joan Tomàs
Poc després de l’alçament militar franquista, tres dones es veuen obligades a fugir de l’illa de Mallorca. La Mercè marxa a Barcelona embarassada de la seva filla després que hagin afusellat el seu marit i acaba instal·lant-se a Mèxic gràcies a un dels vaixells oferts per la Generalitat; la Xesca i la seva mare s’enrolen en una barca clandestina que les duu fins a Alger i la Rosa, que només té setze anys i que és a Barcelona per casualitat quan esclata la guerra, acaba exiliada a París després d’ajudar el bàndol republicà. Després d’anys instal·lades cadascuna a la seva ciutat d’exili, les tres dones acaben tornant a Mallorca guiades per somnis recurrents que els empenyen a prendre el camí de tornada.
Miniatura
Obra
De la ciutat eixuta
(2025) Fullana Company, Joan; Martínez Grimalt, Joan Tomàs
Dues dones viatgen de matinada en un autobús nocturn conduït per una tercera dona. De cop, després d'una estranya explosió, la ciutat sencera es queda a les fosques i l'autobús s'atura de cop. Després d'uns instants de dubte i veient que s'han tallat totes les comunicacions, les tres dones decideixen anar caminant a buscar un altre autobús a la següent parada. En arribar al lloc on hi havia hagut la parada, però, es troben un esvoranc que ha destruït la carretera i un home que crida des de dins de l'esquerda. Les dones decideixen endinsar-se al forat per mirar d'ajudar-lo i allà comença un periple subterrani durant el qual es trobaran amb personatges cada cop més surrealistes mentre fugen d'un cor de gavines àvides de carn que les persegueix. Finalment, en sortir de nou a la superfície, les tres dones es troben amb el cos immòbil d’un Indi que canta enmig de l'autopista. L’Indi els explica que va morir en un accident en caure del cavall fa cent cinquanta anys, que el seu cos va quedar allà sense que ningú el sepultés i els demana que l’enterrin abans que se’l mengin les gavines. Quan les dones enterren el cos de l’Indi, l’electricitat torna, la ciutat reprèn el seu funcionament normal i les gavines, que les havien seguit fins a aquell lloc, fugen.
Miniatura
Obra
L'imperatiu categòric
(2024) Szpunberg Witt, Victoria
La Clara és professora de Teories Ètiques a la Facultat de Filosofia de la universitat. Actualment, està passant per un mal moment, ja que ha d'abandonar el pis on viu des de fa quinze anys perquè un fons voltor ha comprat l'edifici. Amb el sou de professora associada no es pot permetre llogar un pis tota sola (fa poc que s'ha separat) i el Carles, el nou cap de departament de la universitat, l'està pressionant perquè segueixi les seves directrius. A més, l'altre pis del replà on encara viu s'ha convertit en un pis turístic on es fan festes cada nit amb la música a un volum que no la deixa dormir. La Clara, cada cop més afectada per la seva situació, comença a patir problemes de salut i desmais ocasionals, però els metges que la visiten no li donen cap solució. En un moment de màxima desesperació, la Clara assassina d'una ganivetada l'home rus que regenta el pis turístic. L'endemà, adonant-se del que ha fet, intenta lliurar-se a la policia. A la comissaria, però, li diuen que és impossible que ella sigui l'assassina, que l'home que ha mort era el líder d'un grup de narcotraficants i que han tancat el cas com una disputa entre bandes. Finalment, després de la mort accidental i inesperada del Carles, la Clara és nomenada cap de departament i sembla que tot plegat es va posant al seu lloc.
Miniatura
Obra
El corredor de karts
(2021) Artigau Queralt, Marc
L'Oriol és un mecànic que regenta un taller de cotxes juntament amb els seus germans. Fa unes setmanes que els germans de l'Oriol el troben estrany i comencen a investigar el motiu del seu comportament erràtic. Una nit, quan es queden al taller per espiar-lo, descobreixen que l'Oriol està sent hipnotitzat per un home i una dona que es fan anomenar secretaris i que l'estan obligant a adaptar cotxes per poder transportar missals a Andorra de forma il·legal. Els germans contracten la Garcia, una hipnotitzadora que diu poder ajudar l'Oriol. En adonar-se del que està passant, la Garcia avisa els germans que els secretaris són funcionaris al servei del govern i que tot plegat és una trama de corrupció. Els germans i l'Oriol dissenyen un pla per desemmascarar els secretaris i destapar la trama de corrupció, però aquests els descobreixen i els donen dues opcions: entrar a formar part del cos de funcionaris o ser hipnotitzats i oblidar tot el que saben. A causa de la mala situació econòmica que travessen, els germans accepten l'oferta dels secretaris, però l'Oriol, que gràcies a les diverses sessions d'hipnosi ha recuperat records que havia oblidat, demana que el deixin per sempre en un dels seus records feliços.