Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Autòpsia d'una sabata

(2009) Mestres Emilió, Albert

Dues persones es troben una sabata de taló del número 42 amb restes d'herba i un dels costats una mica desgastat. Un cop examinades les característiques de la sabata, comencen a elucubrar a qui podria pertànyer —quin podria ser el seu gènere, les seves característiques físiques, la seva professió, etc.— i com havia anat a parar al lloc on es troben. L'especulació sobre què ha pogut passar porta les dues persones a imaginar una història plena de violència en la qual uns policies han violat i assassinat el propietari de la sabata —un home transvestit que exercia la prostitució— i han fet desaparèixer el cadàver de la dona que els podia denunciar.

Obra

El grill

(2026) Amor, Dani; Soler, Serapi

La Laia i en Guillem són una parella que ronda la quarantena i travessa un mal moment: en Guillem està a l'atur, la Laia pateix estrès i ansietat a la feina, els volen pujar el lloguer del pis a un preu desorbitat i no aconsegueixen que la Laia es quedi embarassada. Un matí comencen a sentir un grill que s'ha colat al seu pis del barri de Gràcia. De seguida el cant del grill es converteix en un problema per a la convivència de la parella, ja que els impedeix concentrar-se, descansar i dormir amb tranquil·litat, però no el troben enlloc. Per culpa d'aquesta molèstia inesperada, els problemes de la parella s'agreugen fins a convertir-se en una crisi total de la seva relació i la Laia acaba marxant de casa, cansada que en Guillem no assumeixi mai cap mena de responsabilitat i no faci res per millorar la seva situació. Sol al pis amb el grill, en Guillem s'adona que ha de fer alguna cosa per reconduir la seva relació amb la Laia. Per això decideix acceptar una feina que havia rebutjat perquè sentia que no era suficient per a ell i convenç la Laia de tornar-ho a intentar. Quan tornen a viure junts, el grill apareix per fi i poden fer que marxi volant per la finestra.

Obra

La majordoma

(2020-11) Miró, Josep Maria

Una dona torna a la que havia estat casa seva vint-i-set anys després d'haver-ne marxat. El seu exmarit li obre la porta i ella li explica com ha viscut aquests anys. A través del seu relat, descobrim que va fugir de casa després de ser víctima dels reiterats abusos sexuals que patia per part d'homes amb qui el seu marit volia tancar negocis i a qui oferia la seva dona com a moneda de canvi. Després d'escapar-se, la dona es va instal·lar en un petit poble del Pirineu, on comença a treballar ajudant el mossèn del poble, de qui s'enamora i amb qui inicia una relació. Amb els anys, però, el mossèn comença a obligar-la a mantenir relacions sexuals amb els homes del poble perquè després hagin de confessar-se i ell pugui obtenir, així, la informació que necessita dels veïns. Després de la mort del mossèn, agafa un trabuc i fuig de nou, prometent-se que mai més es trobarà en una situació com aquella. Durant molt de temps, recorre el país amb una rulot, assassinant homes que abusen de la seva posició de poder. Finalment, després de saber que el seu fill s'ha suïcidat, torna a la que havia estat casa seva per retrobar-se amb el seu exmarit.

Obra

Per amor (un pacte d'honor)

(2026) Manzanares, Eu

En Mateo és un noi xilè que fa un temps que viu a Barcelona i a qui se li està acabant el permís de residència. És actor i no té feina estable, i per això s'està plantejant de tornar al seu país. La Sandra, amiga seva i també actriu, li proposa de casar-se perquè ell pugui obtenir els papers. Gairebé dos anys després, quan la seva amistat ja s'ha refredat, la Sandra demana a en Mateo un favor: la seva àvia s'està morint i ella vol fer-li una festa de comiat sense que sàpiga la veritable naturalesa de la celebració. La Sandra creu que la millor manera de fer-ho és simular una festa de casament amb en Mateo, aprofitant que legalment és el seu marit, encara que la seva família no en sàpiga res. En Mateo, d'entrada, s'hi oposa perquè creu que això li pot portar problemes ara que està a punt d'obtenir la nacionalitat. Després d'una llarga discussió, la Sandra l'amenaça de divorciar-se si no accedeix a fer-ho. Uns mesos després de la festa, la Sandra i en Mateo es troben per intercanviar-se els papers del divorci, en una trobada amb regust de comiat en què es desitgen sort

Obra

Lear

(2016) Meseguer, Francesc

Anys després de deixar la crítica teatral desencantat per la buidor dels espectacles que veia dia rere dia, un home assisteix amb la seva mare a una representació d'El Rei Lear en un dels teatres més importants de Barcelona. Setmanes després, l'home fa memòria de com va viure aquesta representació. En la funció, va reconèixer tot allò que l'havia fet allunyar del teatre: actors escollits per la seva rellevància televisiva, directors sense talent que continuen treballant pel prestigi que van adquirir de joves malgrat haver-se desconnectat de la societat, grans teatres estancats per una burocràcia centrada en els pressupostos i no en la qualitat artística de les seves produccions, obres que ofereixen només la quota acceptable de transgressió i una tècnica interpretativa tan depurada com artificial que impedeix que les metàfores emocionin i adquireixin significat. Mentre desvetlla els detalls de la nit de la representació, l'home reflexiona sobre la seva pròpia vida, la vellesa, la mort del seu pare i la manera com la seva mare s'enfronta a la viudetat. Finalment explica que aquella mateixa nit, en arribar a casa, s'assabenta que la seva dona està embarassada.