Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

El nom és el nom

(2014) Vizcarro, Núria

Un home i una dona seuen de costat en un avió en direcció a Nova York. Ell havia planejat aquest viatge amb la seva xicota, però van trencar la relació poc abans de marxar i, per no perdre el viatge, que ja estava pagat, ha buscat una dona amb el mateix nom i cognoms i una aparença física similar. L'home i la dona, que gairebé no es coneixen, trenquen el gel parlant d'un home canadenc que ha fet el mateix amb una noia amb qui se n'ha anat a fer la volta al món. La dona explica que creu que la història de l'home canadenc i la seva acompanyant acabarà com una pel·lícula romàntica. En aquell moment, tots dos s'adonen que la seva història és molt similar, i això els espanta, ja que es troben en un moment vital en què no es volen enamorar. No obstant això, a mesura que avança la conversa, tots dos tenen cada cop més la sensació que la seva també és una història de pel·lícula de la qual no poden escapar, així que decideixen imaginar un final en què acaben separats.

Obra

Ajudar a ajudar

(2023) Vizcarro, Núria

Un grup de nois i noies, en sortir de classe, presencien una agressió racista. Trasbalsats per la situació, parlen amb la directora del centre, ja que senten que volen fer-hi alguna cosa, però no saben com actuar. La directora els aconsella que parlin amb la víctima, que és la mare d’un nen de l’escola, per donar-li suport. L’Amina, la víctima de l’agressió, rep el grup a casa seva i els explica la seva història: és una refugiada provinent de Nigèria que ha hagut de passar per moltes situacions perilloses i doloroses fins a arribar a la ciutat. Entre les coses que explica, els crida especialment l’atenció que va ser salvada pel vaixell de l'ONG Open Arms. En tornar a casa, els nois i noies es posen a investigar sobre els vaixells de salvament. Com que, per la seva edat, no es poden enrolar en un d’aquests vaixells, decideixen presentar-se com a voluntaris a una associació del port de Borriana per a ajudar a carregar una de les embarcacions que estan a punt de sortir en una nova missió de salvament.

Obra

Soc aquí per ajudar-te

(2025) Cabré Masjuan, Toni

En Roc, en Jep i la Pau són els tres únics membres de la secció d’una gran empresa, un departament sense funcions reals, on acaben aquells treballadors que la direcció ha volgut apartar. L’equilibri d’aquesta secció es trenca quan hi arriba la Mar, que no accepta la seva degradació i vol recuperar la seva feina anterior. Davant l’apatia dels seus companys, la Mar els amenaça per obligar-los a dur a terme una sèrie d’accions il·legals per guanyar-se l’opinió pública i fer que els seus superiors la retornin al seu lloc de treball. Les amenaces de la Mar duen al límit els seus tres companys, especialment en Roc, que, en un atac d’ira, gairebé la mata. En aquell moment, una veu el detura. És llavors quan es revela que tot plegat forma part d'una estratègia de la Mar, que fa servir una nova intel·ligència artificial per aprendre com relacionar-se amb persones estancades que no volen contribuir al progrés. Finalment, quan la Mar creu que s’ha sortit amb la seva, la veu de la intel·ligència artificial l’adverteix que l’equilibri de poders està a punt de canviar.

Obra

Cuques (o el declivi dels humans i l’adveniment de les paneroles)

(2020) Santiago, Elena

Després d’una catàstrofe climàtica que ha deixat la Terra gairebé inhabitable, els humans han fugit del planeta. Konstantine i Gregor són dues paneroles que proven de sobreviure en aquest món apocalíptic. Viuen a casa de Konstantine, una casa greument afectada pels terratrèmols que hi ha constantment i que està a punt de caure. Per a poder salvar-la, Konstantine vol plantar un arbre que, amb les seves arrels, enforteixi el terra on descansa la casa i així evitar-ne l’esfondrament, però al planeta Terra ja no hi queden arbres. Gregor recorda una cançó que cantaven a la seva família —de la qual és l’últim membre viu— que indicava el lloc on encara sobrevivia un gran arbre mil·lenari. Després de moltes dificultats, les dues paneroles troben l’arbre i aconsegueixen agafar-ne un fruit que conté una llavor, però no tornen a temps per plantar-la i la casa de Konstantine s’esfondra sense remei. En aquell moment, les dues s’adonen que tenen una nova missió: utilitzar la llavor per replantar el planeta i que les paneroles de tot el món puguin viure amb dignitat.

Obra

Nuaº

(2024) Santiago, Elena

Asseguda a la cafeteria de la universitat, la Nua s’adona que algú ha creat un vídeo sexual d'ella generat amb intel·ligència artificial i l’ha enviat massivament. Al cap de pocs minuts, comença a rebre missatges de desconeguts enviant-li imatges explícites i fent-li xantatge. L’Eva, una companya de classe que ha passat per una situació similar, li fa saber que els autors del vídeo i de l’enviament massiu són l’Andreu —el noi amb qui la Nua acaba de trencar— i els seus amics. En saber-ho, la Nua recorda tots els episodis de violència masclista que ha patit al llarg de la seva vida i li aflora un sentiment de culpa per no haver estat al costat de l’Eva quan el seu cas va esclatar. En aquest moment, una projecció convida el públic a entrar a l’escenari i asseure’s al costat de la Nua. Segons si algun espectador ho fa o no, l’obra té un final en què la Nua revela com li ha costat reprendre la seva vida, malgrat saber que mai res no tornarà a ser com abans, o un altre en què explica que l’única sortida que veu a la seva situació és “l’única opció quan no queda opció”.