Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

Matinada

(2019) Sirera Turó, Rodolf

Una dona es comunica per carta des de la presó amb algú de fora. Explica com és la seva vida a la presó i els motius polítics que l’han dut a estar retinguda. Enveja la llibertat de les dones franceses que han pogut manifestar-se lliurement el Maig del 68, dient que a Espanya encara hi ha massa submissió a l’home. La dona exemplifica altres situacions de desigualtat de gènere en altres cartes quan descriu els maltractaments del seu pare a la seva mare, o com se li ha aparegut mentre dormia el fantasma d’una companya de cel·la condemnada a cadena perpètua per matar el marit. A la darrera comunicació, la dona explica com, després que ella no hagi confessat res durant els múltiples interrogatoris als quals l'han sotmès, s’ha assabentat que el seu company de militància i de vida ha estat detingut i ha confessat a la primera de canvi, revelant noms i tots els secrets de la causa compartida.

Obra

És aquesta pluja

(2024-05-21) Morales i Pujolar, Oriol

Fa un mes que l’Arnau ha tornat a casa després de viure quatre anys al Japó. Aquest vespre ha quedat amb els seus amics Sergi i Lucía. Mentre esperen que arribi la Lucía, el Sergi i l'Arnau es posen al dia i reparteixen galledes per tota la casa com a remei a les goteres causades per la pluja que cau des de fa setmanes a la zona. El Sergi explica a l’Arnau com la Lucía ha canviat força d'ençà que ell va marxar. Quan finalment aquesta arriba i els diu que la carretera està tallada per culpa de la pluja, l’Arnau els ofereix fer nit a la casa. Durant el sopar, l’Arnau descobreix que la Lucía i el Sergi són parella. Els tres amics intercanvien retrets sobre com els va afectar la fugida de l'Arnau, quan aquest va marxar creient-se culpable de la mort d’una altra amiga de la colla, i ara, la seva tornada inesperada. Després de la discussió, els tres amics comencen a especular amb la possibilitat de viure tots tres a la casa, imaginant com caldria adaptar-la i si hi tindrien gallines. Mentre fantasiegen, la peça teatral es trenca i s’inunda amb un seguit d’escenes catastròfiques on apareix l’aigua com a element central i amenaçant. A la darrera escena, tres figures dalt d’un teulat observen l’aigua i pensen en gallines.

Obra

La nit del peix kiwi

(2023) Julien Ros, Josep

En Carles és un actor que fa cinc anys que no treballa gaire i ha hagut de buscar una feina com a operari de la grua municipal. La seva parella, la Paula, el deixa i es troba pagant sol un pis a Barcelona, sense representant i sense ofertes de feina a la vista. Quan se sent menystingut en un càsting d’un director rus al Teatre Lliure, en Carles menteix als seus companys de professió tot sopant dient-los que li han donat el paper protagonista. Això li permet retrobar-se amb la Paula, la seva exparella. Però l’endemà, aclaparat per la mentida i conscient que la situació se li ha escapat de les mans, desesperat, roba un Mercedes en ple servei de grua i atropella l’Àlex, el director de càsting de la producció del Lliure. A partir d’aquí es veu obligat a fugir endavant amb una noia romanesa, a qui ha alliberat de la màfia per a la qual treballava. Finalment, la seva fugida no té èxit, però en ser detingut i acusat de robatori s'adona que no va matar l’Àlex i que li han donat un paper secundari a l’obra.

Obra

Com es moren els ocells

(2021) Morales i Pujolar, Oriol

L’Eugeni rep una trucada de la seva tieta Carme: la seva mare ha mort. Quan li entreguen les cendres, no sap què fer-ne. A partir d’aquell moment, pren consciència de la seva pròpia mortalitat i sent la necessitat de reconnectar amb la figura materna. La seva presència i la idea de la mort passen a ocupar un lloc central en la seva vida. Reflexiona sobre la vida i la mort evocant records compartits, recuperant el dialecte de la mare, rememorant converses sobre ocells i pensant en tot allò que va quedar pendent de dir-li. Alhora, comença a observar el seu cos amb inquietud, cercant possibles signes de malaltia, i comparteix aquestes pors amb el seu company, en Dani. Finalment, decideix acomiadar-se llançant, tot sol, les cendres a l’Illa de Buda, al Delta de l’Ebre, el lloc d’on era la seva mare.

Obra

Pruna

(2020) Riera, Queralt

La Pruna nena ens explica els abusos sexuals als quals la sotmet el seu pare, disfressats de joc entre pare i filla. La Pruna adulta té un restaurant al Poblenou i un client bosnià sembla que està interessat en ella. La relació amb el client empeny la Pruna a curar la ferida dels abusos del pare. A través de testimonis reals, dades estadístiques i la història de la Pruna nena i adulta, es teixeix aquest relat sobre els abusos sexuals als infants, la reparació i la supervivència de les víctimes.