Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

O navega alfàbeticament per:

Autors

Títols

Paraules clau

Data de publicació

Número de personatges

Enviaments recents

Obra

La jungla, concretament

(2007) Plana Rusiñol, David

En un bar, un home li explica a un altre que ha deixat la seva dona perquè Déu li ha dit que ho fes. També en un bar, dues dones es coneixen a la festa d'aniversari d'un amic en comú i s'adonen que el marit d'una d'elles li és infidel. En Ramon es troba en un moment de canvi i busca una nova manera d'entendre la vida. S'ha fet amic de l'Oriol, un home molt més jove que ell que li ensenya a afaitar-se amb navalla mentre s'autolesiona i li explica com afrontar la vida. La Judit, la dona d'en Ramon, visita un doctor especialista en somnis i li explica que, últimament, somia amb rates que el seu marit convoca i que li parlen. Finalment, mentre en Ramon fa un discurs en què explica com ha après a viure d'acord amb una nova filosofia, l'Oriol i la Judit l'ofeguen a la pica de la cuina. En una carretera dels afores, de matinada, un home espera que el semàfor es posi verd per poder creuar. Les poques persones que caminen pel carrer a aquelles hores travessen en vermell i se'l miren estranyades perquè no hi passa cap cotxe. Ell, però, es resisteix a creuar imprudentment. Una noia que condueix el seu cotxe xoca contra el d'una dona en una carretera remota de matinada. La dona és a terra, xopa de sang i a punt de morir. Mentre esperen l'ambulància, la noia intenta fer alguna cosa per animar la dona. Finalment, la noia li diu a la dona que, quan es mori, es convertirà en un àngel que alegrarà les persones tristes i convertirà la seva vida en una festa. Dos amics es retroben en un bar després que un dels dos hagi desaparegut durant vuit mesos. L'amic que acaba de tornar li explica que ha estat a la jungla tot aquest temps i que, malgrat que allà ha descobert moltes coses d'ell mateix, li feia por deixar de ser qui era i per això ha decidit tornar.

Obra

Octubre de sang i de glòria

(2018) Guasp Vidal, Joan

Els habitants de Bonaterra s'han reunit al Castell de Montxuetó per celebrar l'alliberament del seu país després de tres-cents anys de reivindicacions i lluita pacífica. Mentre celebren aquesta fita, l'Avi Just Historiador relata els fets que els han permès assolir-la. Tot semblava perdut quan el dia del gran esmorzar, que els habitants de Bonaterra havien organitzat tot i que el govern del Babuí Imperial l'havia il·legalitzat, va acabar en una repressió brutal per part de la Guàrdia Incivil i la Policia Irracional. Després de l'esmorzar avortat, el Borinot Reial Sènior havia pronunciat diferents discursos encoratjant la policia i els ciutadans que li eren favorables a atacar amb violència els partidaris de l'alliberament. Les càrregues violentes havien continuat i alguns líders partidaris de l'esmorzar havien estat empresonats o forçats a l'exili. Quan ja s'havia perdut tota esperança, el Babuí Imperial i els seus esbirros es van penjar a la plaça de la Nació després d'haver vist la brutalitat de la repressió que havien ordenat, i així van permetre l'alliberament definitiu de Bonaterra.

Obra

Tarsius

(2025) Díez Quintanilla, Lara

Sis adolescents apareixen de sobte en uns estranys llimbs en els quals se senten impulsats a explicar-se els uns als altres coses que no havien explicat mai a ningú. Mentre intenten descobrir què és aquell lloc i com hi han anat a parar, els joves comparteixen el dolor que els provoca la seva vida quotidiana: pressió estètica, problemes amb les drogues, abusos sexuals, pressió familiar, assetjament escolar, homofòbia, racisme i violència. Compartir les seves vides els fa entendre que són en aquell espai perquè han intentat suïcidar-se, i aquesta revelació els porta a plantejar-se si tenen algun motiu per tornar a les seves vides anteriors. Finalment, el fet de sentir-se part d’aquesta nova comunitat els empeny a tornar a les seves vides. Abans de fer-ho, inventen un gest que només ells coneixen per si algun dia es tornen a trobar.

Obra

La bugaderia negra

(2016) Guasp Vidal, Joan

El Duc Empalmat declara al judici després que ell i el seu soci hagin estat acusats d'irregularitats en la seva empresa de neteja de roba, anomenada La Bugaderia Negra. En l'interrogatori al qual el sotmeten el Jutge Patutja i el Fiscal Venial, el Duc Empalmat —que, a més, és el gendre del Puto Amo Vell— defensa que ell és només un home humil que, forçat per la seva família política, es va ficar en negocis foscos amb la promesa d'enriquir-se. Davant les acusacions del tribunal, el Duc nega una vegada i una altra que la Duquessa Empalmada —la filla del Puto Amo Vell i germana del Puto Amo Jove— sabés res dels negocis de la Bugaderia Negra. El Jutge Patutja no es creu res de la declaració del Duc i, per això, pren declaració també als altres membres de la família: el Puto Amo Vell, l'Amiga Invisible (l'amant del Puto Amo Vell), el Puto Amo Jove i la Putícia Feliç (la dona del Puto Amo Jove). Veient que tota la família és un niu de corrupció, el Jutge decideix condemnar-los a tots, però en aquell moment es comencen a aixecar sospites sobre la integritat del jutge mateix. Finalment, un ramat d'elefants irromp a la sala i envesteix tots els personatges mentre canten una cançó que parla sobre el pitjor dels animals: l'home.

Obra

Repiquen les paraules

(2009) Guasp Vidal, Joan

La Clara, la Núria i la Francina són tres filòlogues provinents de València, Catalunya i les Illes Balears, respectivament. Totes tres han anat a la casa de l'escriptor Joan Fuster que, tot i haver mort fa anys, les rep a la seva sala d'estar. Responent a les preguntes de les tres dones, Fuster parla dels seus aforismes, de la seva concepció de la literatura i dels autors que més l'han influenciat. Ràpidament, però, la conversa deriva cap a l'estat preocupant de la llengua catalana, cada cop més minoritzada. L'escriptor defensa la necessitat d'un referèndum que dugui els Països Catalans a la independència i assegura que la solidaritat entre els diferents territoris de parla catalana és la millor arma contra la intimidació del govern espanyol. Finalment, la Clara, la Núria i la Francina prenen consciència del paper cabdal de Fuster i decideixen dur totes les seves alumnes a la casa de l'escriptor perquè el coneguin.