Dramatúrgia Catalana Contemporània

La Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (DCC) és un projecte elaborat per l'Institut del Teatre amb el suport de la Societat General d'Autors i Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

  • La DCC recull informació detallada sobre obres dramàtiques escrites en català, independentment del lloc on hagin estat escrites o de la nacionalitat dels seus autors.
  • La DCC fitxa dramaturgs que hagin publicat o estrenat (en l'àmbit professional), com a mínim, una obra dramàtica escrita en llengua catalana des dels anys 70 fins l'actualitat (aquesta referència cronològica pot variar). Un cop incorporat l'autor, es fitxarà també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita.
  • La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut (resum, paraules clau, nombre de personatges, espais, etc.). En cas d'edició o d'estrena, s'inclouen també les dades pertinents. Quan l'autor dona el seu permís, la DCC ofereix un accés directe als textos.
  • No cal dir que la DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent (i en conseqüència, incomplet per definició). En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.
O navega alfàbeticament per:
 

Enviaments recents

Obra
El Gripau i la Llum del matí
(2023) Riera, Queralt
El Gripau inicia un viatge per trobar la Llum del matí, de qui s’ha enamorat. Durant aquest viatge, el Gripau descobrirà diversos indrets del territori català, veurà com ciutats, muntanyes i platges han canviat i com ho viuen els animals que habiten els diferents indrets. Al mateix temps, amb cada encontre, aprendrà tot de paraules noves que decidirà compartir en la seva nova vida en comú amb la Llum del matí.
Obra
Poliedre
(2021) Riera, Queralt
L’obra es compon de disset fragments textuals, cadascun introduït per un títol, però sense indicacions d’espai, temps ni personatges. A partir d’aquests fragments, l’autora construeix un poliedre escènic on cada escena és una cara, i el públic és convidat a intuir les potencials arestes o vèrtexs que connecten les diferents cares.
Obra
Pluja
(2001-09) Sirera Turó, Rodolf
Un home explica la culpabilitat que sent i la incapacitat de superar la mort d’una dona en un accident a la carretera. L’home i la dona estaven a punt d’abandonar les seves respectives famílies per fugir junts, però en el darrer instant ell es va fer enrere, no va pujar al cotxe i ella va acabar tenint un accident.
Obra
Holocaust
(2022) Riera, Queralt
L’acció se situa en un futur distòpic després de la legalització de les armes a escala mundial. Una parella, Lina i Eliseu s’han quedat tancats dins una casa després de la seva primera cita. Es veuen obligats a quedar-s’hi i no sortir-ne davant l’amenaça violenta que hi ha als carrers on han vist gent morir pels atacs continus. Mentre comparteixen temps i espai valoren les coses que troben a faltar i reflexionen com ningú esperava aquesta situació d’aïllament extrem i, per tant, no hi va haver reacció possible i esperen la salvació o l’extinció definitiva. Incapaç de suportar més la situació l’Eliseu acabarà saltant per la finestra i mentre la Lina el plora arriben notícies que els carrers tornen a ser espais segurs.
Obra
Nosaltres
(2017) Riera, Queralt
La Martina i l’Albert, germana i cosí del Charlie respectivament, reben unes cartes signades per ell poc després de la seva mort. Es reuneixen amb la Sara i el Quico (una parella), la Valentina i el Martí (una altra parella) i l’Elsa (germana de la Sara), que també han rebut cartes. Durant la trobada surten a la llum secrets que sacsegen les relacions dins del grup mentre intenten retre homenatge al Charlie. La Martina sospita que ell s’ha reencarnat en un peix que el Martí ha dut a la festa. Finalment, la Martina confessa que ella va escriure les cartes, va organitzar la reunió i anuncia que l’any vinent ja no hi serà. Un any després, el grup es retroba, ara sense la Martina i amb dos peixos.