Albert Mestres Emilió

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 25

Onze mínimes
(2017) Mestres Emilió, Albert
Recull d'onze peces de teatre breu, cadascuna encapçalada per una lletra de l'alfabet, en les quals es posa en dubte la percepció del fet teatral. En ocasions apareix una situació quotidiana, en d'altres es trenca la quarta paret i, sovint, a les peces es dissocien els canals de percepció: quan apareix una veu, ho fa sense situació; si hi ha un cos que frega el terra amb les seves passes, el cos no és visible, etc. L'escenari és el marc de realitat en què l'autor, doncs, juga a amplificar aspectes de la realitat per qüestionar-los.
Contes estigis o el cabaret dels morts : Obra mòbil
(1995) Mestres Emilió, Albert
Albert Mestres és conduït a l’Hades per un barquer. Per endarrerir el moment de trobar-se amb la Mort, Mestres explica cinc històries. En la primera, una dona accepta mantenir relacions sexuals amb un tinent per salvar el seu home, però és enganyada. En la segona, un ermità és encisat per una dona d’aigües i acaba ofegant-se mentre intenta seguir-la dins del llac. En la tercera, una viuda aprofita el cadàver del seu marit mort recentment per salvar la vida d’un soldat amb qui acaba de tenir relacions sexuals. En la quarta, un rei berber fa de mediador entre dos homes que necessiten la mateixa esclava. En la cinquena, una noia que ha robat a un tractant cau en el parany que li han preparat per fer-li retornar els diners. Després d’aquesta última història, es produeix la trobada amb la Mort, una trobada que resulta còmica quan l’Albert Mestres no té diners per pagar el barquer i proposa que el retornin a l’altre barri.
Faust segons Pessoa
(2020) Mestres Emilió, Albert
Faust, alienat al seu laboratori, reflexiona sobre la vida i sobre el pensament quan, en una revolta, el poble assassina els seus tres deixebles. Faust aconsegueix fugir i coneix Maria, una jove que se n'enamorarà, i Salomé, que també fuig de la revolta. Després de fer l'amor amb Maria, el poble els enxampa i ell queda ferit mentre els homes violen la noia. Mentre fuig, Faust topa amb un vell venedor d'ungüents a qui acaba assassinant just abans d'avivar una colla de soldats contra la revolta, i de calar foc a una taverna. Finalment, moribund, arriba al palau i s'adona de la dimensió efímera de la vida.
Zwdu o El dubte / Le doute / Der Zweifel
Mestres Emilió, Albert
Zw i Du tenen una vida molt lligada. Tots dos es comuniquen essencialment a través de les interjeccions Eh i Ah i els costa posar-se d'acord en totes les decisions que han de prendre: des de les més banals, com qui serveix la sopa, fins de més transcendentals, com qui ha de morir abans. Tots dos tenen una barba molt llarga amb la particularitat que on comença una acaba l'altra, és a dir, que estan units literalment per les seves barbes. Això provoca que ho hagin de fer tot junts, fins i tot es mengen la sopa a cullerades a l'uníson. Zw i Du discuteixen constantment per tot, però a la vegada es cuiden i s'estimen i no poden concebre la vida un sense l'altre. Un dia decideixen posar fi a la seva vida perquè és absurda. Quan ja ho tenen tot preparat (taüt, revòlver, etc.) malgasten totes les bales i es queden sense. Finalment decideixen deixar-ho per l'endemà i seguir amb la seva vida de sempre, com a mínim, un sopar més.
1714 : (Homenatge a Sarajevo)
Mestres Emilió, Albert
L’obra mostra la crueltat, la inutilitat i la futilitat de la guerra des de tots els angles possibles. S’inicia amb una escena que transcorre en un mercat ple de canalla, compradors i venedors, on cau un obús que mata tothom, i acaba en un camp de batalla ple de cadàvers mutilats entremig dels quals el Marquès de Sade i les fúries passegen tranquil·lament. Entre aquestes dues escenes trobem episodis de covardia, violacions massives per part de soldats enemics, tortures d’innocents i condemnes a mort, prostitució de menors promoguda per les pròpies forces de pau, i desercions de soldats que s’adonen que la seva pàtria és tornar a casa sa i estalvi al capvespre.
Peça cua per a l' "Informe per a una acadèmia" de Franz Kafka
(1998) Mestres Emilió, Albert
En acabar la representació de l' "Informe per a una acadèmia", de Kafka, l'actor surt a saludar el públic i els demana de quedar-se un moment, perquè té una cosa a dir-los: està desesperat perquè ja ningú no el contracta com a actor. Abans canviava de papers, havia fet l'Otel·lo, de Manelic, d'Antíoc, etc. Però per culpa d'una crítica apareguda al un diari, ja només el volen per fer de mico i representar 'ad eternum' el mateix paper. La seva dona l'ha deixat i s'ha endut els fills, i el telèfon del productor oferint-li un nou paper no sonarà mai més.
Opsis
Chamalanch, Mireia; Mestres Emilió, Albert
Cinc actors a l’escenari. Intenten explicar-se coses, comunicar-se, però tot és en va. No ho aconsegueixen, cadascú parla d’allò que li interessa, sense cap voluntat d’escoltar el que diuen els altres. El que en resulta és frustració i violència. Una de les actrius, l’Inma, explota: tothom va pel seu compte, tothom passa d’ella, no se’n surt i no sap com fer-ho. Quan els altres confessen l’aversió que senten per ella, se’n va. Al final, es queden sols dos actors, els quals admeten que necessiten ser mirats i patir per tenir consciència de la seva existència.
Un altre Wittgenstein, si us plau o L'holocaust
Mestres Emilió, Albert
Al 1951, mentre un assassí de masses massacra els estudiants i els professors del campus de Cambridge, Wittgenstein reflexiona sobre la seva vida i la seva filosofia. A través d'un monòleg interior es reflecteix el desordre de qualsevol ment humana, que salta de pensament en pensament de forma indiscriminada. Wittgenstein combina explicacions autobiogràfiques (com que els seus tres germans es van suïcidar i que després d'això no trobava el sentit a la vida i va decidir renunciar a la seva herència i fer-se mestre rural, o que va ser quan va llegir el Resum dels evangelis de Tolstoi que va començar a creure en Déu) amb qüestions filosòfiques basades sobretot en el seu propi Tractatus: el món és real però el sentit del món no està en la seva realitat, està fora del món. Es pregunta, per exemple, com explicar a algú el que significa entendre la música o com compartir amb un daltònic una mateixa nomenclatura dels colors.
La bufa
(1994) Mestres Emilió, Albert
L’obra presenta diferents moments de la vida d’Ulisses. En primer lloc, veiem com marxa del costat de Calipso després de deu anys de conviure-hi perquè està desitjós d’arribar a Itaca i reveure Helena. A continuació, el trobem a l’illa d’Eea, on ha viscut feliçment amb Circe durant un mes. Ara, però, li demana poder marxar, tot i que abans voldria anar a l’infern per tal d’esbrinar si Déu existeix i què hi ha després de la mort. Ambdues coses li són concedides, i a l’infern conversa amb diferents personatges, com ara Sòfocles, Anticles, la pròpia mare d’Ulisses, Síssif, Hitler o Reagan, segons com es miri, Maria Antonieta, Tàntal, i Jack l’Esbudellador, però cap d’ells li ofereix una resposta. Finalment, en arribar a Itaca Ulisses veu que tota la seva fortuna s’ha dilapidat, i s’ha de dedicar a guardar porcs. Maleeix la guerra de Troia, ja que li ha fet perdre vint anys de la seva vida. Un dia el visita el seu fill Telègon, qui li reclama els ramats per vendre’ls i obtenir diners. Ulisses s’hi nega, i Telègon l’acaba matant.
Mrs. Death: farsa-guinyol sobre poemes de Salvador Espriu
Mestres Emilió, Albert
Dos poetes narren com la mort o Mrs Death va envaint les vides de: dos enterramorts que protagonitzen una escena pròpia del teatre de l'absurd, en la qual eviten cops de pala constantment fins caure al terra tots dos; un home i una dona que sopen tranquil·lament; dos cecs que es mouen manipulats per la pròpia mort; i una princesa i un enamorat que viuen el procés d'enamorament però que finalment la mort també els atrapa.

Albert Mestres Emilió

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca