Eva Hibernia

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (Logroño, 1973) és llicenciada en Dramatúrgia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, José Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramàtic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (França, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, Grècia o Itàlia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe Titán' (2017). Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. També ha treballat en dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de Molière. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparència' (2008) i 'La América de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporània Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, ha fet conferències sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu Barcelonès, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 26
  • Obra
    El arponero herido por el tiempo
    (1997) Hibernia, Eva
    La Silvia viu en un poble costaner amb la família i se sent infeliç i oblidada. Els pares són treballadors humils: ell és arponer i ella treballa en una fàbrica de peix fins que un incident obscur acaba amb el seu acomiadament. Des d'aleshores, el silenci, els secrets, les mentides i la incomunicació són el pa de cada dia dels personatges, que noten com el temps, la rutina i els abusos dels patrons els ofeguen. Temps enrere, un estranger va estar-se uns dies a casa seva i va abusar de la mare, i s'intueix que també de la filla. Tant la presència com la desaparició misteriosa d'aquest agent extern, que en cap moment no apareix físicament, condiciona els traumes i les obsessions de la família. Els costums heretats, el masclisme inherent, les ferides sexuals, el dolor i la soledat són les línies mestres de la història, així com la bogeria i la irreverència es revelen com les úniques maneres de fugir-ne.
  • Obra
    La pieza del adiós
    (1994) Hibernia, Eva
    Mousette, una noia de físic menut i escardalenc, vol escapar-se d'una realitat que l'ofega i anar-se'n a tocar el violí en un cafè-concert. La seva parella, Fortimbràs, un gegant amb peus de fang, al principi no la deixa marxar. Finalment, del costat del cor es treu el violí que assegurava haver perdut i l'entrega a Mousette, que després d'haver-lo reclamat amb insistència el rep amb alegria, fent trucs de màgia i piruetes. Fortimbràs intenta retenir-la amb paraules amables, però al final cedeix i l'acompanya a la seva destinació. Tot sol, adoptant la postura d'una estàtua, plorarà la seva absència fins a desaparèixer. Un cop ho hagi fet, Mousette tornarà a escena i, desolada per no trobar-lo i taral·lejant la cançó que els unia, es guardarà les pellofes dels cacauets que menjava constantment el seu estimat a la butxaca del costat del cor.
  • Obra
    El sabor de la granada
    (2020) Hibernia, Eva
    Dues dones es troben al fons d'una piscina buida, però s'hi refereixen com si es tractés d'una gran mansió. Una és la deessa Persèfone, ja vella, i l'altra una poeta jove, morta, que no recorda el seu nom ni com va perdre la vida. Es donen la benvinguda en l'espai de fisonomia canviant on coincideixen i maten el temps dialogant sobre els passats respectius, recuperant imatges evocadores d'una memòria fragmentària.
  • Obra
    Informe Titán
    (2017) Hibernia, Eva
    Un home encadenat i encaputxat, condemnat a mort per haver matat el seu tiet, el seu pare i la seva mare, explica les raons que el van portar a fer-ho. Els seus interlocutors, que mai no intervenen verbalment, són el ciutadà Robespierre i la secretària madame La Guillotine. Una mostela ronda per l'escena i és la que acaba devorant el presoner mentre les càmeres ho graven. L'argument de l'obra és metafòric: el personatge principal vivia en un no-lloc on tots els habitants arrossegaven grillons i se sotmetien al criteri dels líders espirituals. Aquest poble es troba aïllat del món real, que funciona de manera similar al nostre. Durant el camí que recorre per descobrir quin és l'origen de l'estil de vida tan macabre que els obliguen a portar, acaba amb la vida dels seus familiars -que s'equiparen amb l'autoritat- amb l'objectiu d'alliberar els seus conciutadans. Talment com un Prometeu modern que intenta donar respostes i aportar llum als seus, és condemnat per la justícia de l'altre món, el de Robespierre i La Guillotine.
  • Obra
    Los viejos maestros
    (2012) Hibernia, Eva
    El professor Boyer i Malena, la seva segona dona, visiten el càmping on viuen Iván, germà de la primera esposa de Boyer, i Sofía, filla del professor i víctima dels atemptats de l'11M. També compten amb la companyia de Miquel, un metge que, com els altres personatges, fa recordar els de 'L'oncle Vània', de Txèkhov. L'arribada del matrimoni, que té la intenció secreta de vendre el terreny on s'emplaça el càmping, trasbalsa la quotidianitat de la resta. Durant el poc temps que durarà la visita, amb prou feines un dia i una nit, les converses, totes elles de to lleuger, giraran entorn de grans temes com l'amor, la passió, la seducció, l'ambició i els diners. Aquests diàlegs i els actes que els acompanyen ens permetran fer-nos una idea de les crisis personals i les aspiracions vitals de cadascuna de les figures de l'escena.
  • Obra
    La América de Edward Hopper
    (2009) Hibernia, Eva
    La Vera i en Tomàs són amants i es troben en una habitació d'hotel. Ell ha de fer un viatge de feina i li demana que l'acompanyi. Just abans de marxar, la Vera explica que tenia un germà bessó, en Luciano, mort anys enrere, amb qui jugava a un joc especial: s'inventaven contes per fugir del present immediat i n'esdevenien els protagonistes. En Tomàs, un jove intel·ligent i sorneguer, accepta que la seva promesa vulgui rememorar temps passats posant-se una perruca pèl-roja i inventant-se històries per passar l'estona; comença un joc de miralls. En el tercer capítol les veus canvien; ara sentim el personatge del Pare (Joseph Koulhinsky) i la seva filla Mirandolina, una família de refugiats polonesos que ha emigrat a Amèrica arran de la Segona Guerra Mundial. També són dins d'una habitació d'hotel. A partir d'aquest punt, realitat i ficció es barregen. Les històries inventades i el dia a dia, tant de la parella jove com de la família emigrada, s'entrecreuen i trenquen la linealitat del temps. El poder de les paraules, el ball d'identitats, l'escepticisme, encarnat per Tomàs, i els paisatges de Hopper són els elements que ens guien fins a l'esqueixament definitiu de la realitat dels protagonistes.
  • Obra
    Mu (fragmentos)
    (1996) Hibernia, Eva
    Peça fragmentària inspirada en 'El rei Lear', de William Shakespeare. Les escenes que es basen en la tragèdia anglesa es lliguen amb d'altres que mostren la part més absurda i grotesca de la vida humana. La cort està de dol i la bogeria del monarca es veu agreujada a causa de la sordesa que pateix; no escolta els consells dels servents més fidels ni tampoc les demandes del poble. Enmig d'aquesta misèria social, tenen la paraula mares que cometen errors irreparables a causa de l'esgotament; nets que jugant amb els avis es vengen de la malvestat i el dolor que han heretat de les generacions anteriors, i àngels que critiquen l'egoisme i la hipocresia del món. La princesa Cordelia, malinterpretada pel pare, morirà penjada i anirà a parar als llimbs, juntament amb altres innocents, com el nadó planxat per la mare. En aquest no-lloc, Cordelia serà rebuda per Bocanegra, un àngel libidinós que la farà entrar en raó i la violentarà sexualment.
  • Obra
    Escúchame
    (2012) Hibernia, Eva
    Morgan i Jones han tingut una relació intensa i passional. S'importen, però un dels dos està a punt de fer una cosa irremeiable. Intenten trobar-se a través de les paraules; un les fa servir per acostar-se, l'altre per allunyar-se. Entren en un espiral de contradiccions, impediments, repeticions i desigs. No es veu ni com hi entren ni com en surten, simplement s'assisteix a un retall de la seva història.
  • Obra
    Debajo de la piel, dragón
    (2020-12) Hibernia, Eva
    La senyora Espéculo s'està morint i una noia jove li fa companyia llegint-li en veu alta un llibre que probablement, anys enrere, va escriure l'anciana moribunda. Es tracta de la història d'una vida estroncada, protagonitzada per una escriptora, l'Ada, un reflex de la senyora Espéculo. Des del començament, realitat i ficció es barregen i el present de l'adolescent i la vella s'encavalquen amb la història de les figures que apareixen al llibre: un bomber, en Martín, un fantasma del passat, i la noia italiana, un personatge que no es va acabar d'escriure i que busca desesperadament el futur que no se li ha donat.
  • Obra
    El negro en Velázquez
    (2013) Hibernia, Eva
    Dos personatges es troben en un paisatge apocalíptic i conversen de manera col·loquial sobre qüestions metafísiques. Els envolten els presagis de mort i unes criatures estranyes, que es comparen amb els àngels pintats per Diego Velázquez. On són els protagonistes? Què els amenaça? La lectura no resol aquestes qüestions, però evoca els pensaments i les emocions d'uns personatges que escuren els últims moments de vida consumits per la incertesa i la por.