Search
Now showing items 1-40 of 108
Arnau, el mite: la llegenda catalana
Barbany, Damià
- 2008-04
ARNAU abandona la seva dona ELVIRA i les seves filles per anar-se'n amb altres dones. Convenç a la NOVÍCIA que cometi sacrilegis perquè la facin fora del convent i sigui lliure per anar-se'n amb ell. Ell se l'estima, però ...
Hilvanando cielos
Zarzoso, Paco
- 2013-01
Quan falten sis mesos per l'arribada d'un meteorit que provocarà la fi del món, cinc personatges es troben a la casa de camp de l'Avi, un antic actor de teatre. El Pare, actor de televisió, i la Mare, arquitecta, conversen ...
Ficció
Alberola Ortiz, Carles; Alapont Ramon, Pasqual
- 2014
Sobre l'escenari, Carles Alberola (dramaturg i personatge alhora) es disposa a celebrar amb aquesta peça teatral els 20 anys de la companyia Albena Teatre, i ho fa a través de l'exposició de la seva pròpia comèdia ...
Al contrari!
Cunillé Salgado, Lluïsa
- 2017-10
En un despatx d'un Teatre Municipal sense pressupost i tancat temporalment, s'hi troben la Directora, que passa les nits allà, i el seu exmarit, l'Escenògraf. Arriba Ella, actual parella de l'Escenògraf i la Directora li ...
Perseu
Batlle Jordà, Carles
- 2014-04
Arístocles, fent de ventríloc com a veu narradora i desdoblat 3 vegades ell mateix, essent alhora titella i titellaire, explica al públic sinerenc, que va comentant la jugada, el mite de Perseu:
Acrisi, rei d'Argos, sap ...
Negre i gris
Rosich, Marc
- 2007
La Dona de negre diu al públic que aprofiti la representació per riure tant com puguin ja que, quan siguin a casa, sols, només podran somriure. Tot seguit la Dona de gris li diu a la Dona de negre que posa massa èmfasi en ...
Vladimir
Cabré Masjuan, Toni
- 2008-12
En Vladimir ha decidit, per fi, posar acció al que diuen les paraules que fa massa anys que repeteix: deixar d'esperar Godot, que mai no arriba, i abandonar Estragó. Abandonar també la seva desídia, l'automatisme i ...
Fedra
Comamala Valls, Romà
- 1990
Fedra apareix a l'escenari turmentada pel seu passat. Ironitza de la gent que ha fet adaptacions literàries de la seva vida, tot recriminant que aquest continu parlar d'ella faci que hagi de seguir vagant pel món convertida ...
Efecte Fournier (joc de cartes)
Batlle Jordà, Carles
- 2012-05
Tres històries queden relligades per la sort de les cartes, una baralla de la casa Fournier.
El deute. Un home va a trobar la dona que li va tirar les cartes ara fa deu anys, per incomplir la promesa d'anar-se'n amb ella ...
Naufragios de Álvar Núñez o La herida del otro
Sanchis Sinisterra, José
- 1992
Revisió de la Historia d' Alvar Núñez Cabeza de Vaca. La història des del punt de vista dels personatges secundaris.
Avui, Romeo i Julieta
Palau i Fabre, Josep
- 1986
¿Què passaria si l’espectacle teatral es trobés al pati de butaques i no sobre l’escenari? Això és el que planteja "Avui, Romeo i Julieta", fent un gir òptic de 180º i mostrant-nos les reaccions, els comentaris, els ...
Lope de Aguirre, traidor : Tragientremés en dos partes
Sanchis Sinisterra, José
- 1992
Nou monòlegs de personatges que van estar en relació d'una manera o d'una altra amb Lope de Aguirre. Són fantasmes condemnats al sol·liloqui. Ànimes en pena que busquen una identitat. Mitjançant els monòlegs s'exposen la ...
El canto de la rana
Sanchis Sinisterra, José
- 1994
Cosme Pérez, actor d'entremesos vell, amb motiu de l'homenatge que es rendeix al seu personatge, Juan Rana, en la culminació de la seva carrera, reflexiona sobre el seu èxit i el que ha estat la seva existència. L'actor ...
Tedi de febrer
Benet i Jornet, Josep Maria
- 1974
"Tedi de febrer" és una peça curta que ironitza sobre la frivolitat de la rica burgesia, enfrontant a escena tres personatges de classe alta (l'Ernest, la Marta i la Magda) i una minyona. La buidor de la vida dels primers ...
Mísero Próspero
Sanchis Sinisterra, José
- 1994
Monòleg de Próspero, personatge de Shakespeare "La tempesta". Reflexió sobre l'amor filial, la solitud de la vellesa, la representació teatral i la creació artística.
Llarg plany de Próspero que adverteix Miranda dels ...
Pervertimento y otros gestos para nada
Sanchis Sinisterra, José
- 1991
Jocs metateatrals que qüestionen, des del mateix caràcter de l'escriptura dramàtica, tots els elements que juguen en la representació: el personatge, l'espai, la gesticulació, l'autor, el temps, l'actor... totes les ...
La nit del cigne : L'impossible silenci
Belbel Coslado, Sergi
- 1987
Un actor és dalt de l'escenari. Quan tot el públic és al pati de butaques, ell comença a manifestar tota una sèrie de problemes existencials i a qüestionar-se la seva qualitat d'actor. Per això, volent demostrar les seves ...
La guerra s'ha acabat
Barceló, Xesc
- 1976
Els membres d'una companyia de teatre esperen amb angúnia que els donin el permís per representar l'obra que ja porten temps assajant. A últim moment, però, reben unes tisores dins un cistell, senyal inequívoc que hauran ...
Los figurantes
Sanchis Sinisterra, José
- 1993
Els figurants d'una obra de teatre es rebelen contra la seva condició de personatges sense identitat. Homenatge als figurants. Metàfora de la revolució : els figurants tanquen els protagonistes als camerinos i intenten ...
O tu o res
Alberola Ortiz, Carles; Torrent Llorca, Ferran
Després de tres anys sense veure's, Joan i Pere es troben davant la tomba d'una amiga comuna, l'Àngels. Recorden el passat. De sobte, es troben dotze anys enrera en una discoteca, el dia que varen conèixer l'Àngels i ambdós ...
Currículum
Alapont Ramon, Pasqual; Alberola Ortiz, Carles
- 1998
L'actor que havia de representar el monòleg anunciat arriba a l'escenari amb un peu enguixat i amb poques ganes d'actuar i, malgrat tot, comença a parlar de la figura d'un vell amic a la memòria del qual es dedica aquest ...
Un matí de drama?
Cubedo Capella, Manel
Dues actrius comparteixen la mateixa habitació d'una pensió. Una d'elles, Raquel, insegura del paper que ha de representar l'endemà, vol assajar. Repassen algunes escenes d'una obra d'intriga i assassinats al si d'una ...
10,30 assaig
Cubedo Capella, Manel
Dues actrius es preparen per assajar la funció de la nit, però no ho aconsegueixen ja que entren i surten de la situació dramàtica amb discussions sobre el text, el paper de l'actor i la recepció del públic. Intenten ...
Joc
Guasp Vidal, Joan
Bübü, Bobó i Babà estan asseguts a la graderia d'un camp de futbol i, mentre miren el partit, discuteixen, desvariegen i filosofen absurdament sobre la vida, l'amor, el futur, el joc, l'art o qualsevol altra cosa més o ...
La lluna de València
Salom Vidal, Jaume
- 1992
A la València del segle XVI, Joan Timoneda i la seva família es preparen per l'espectacle que han d'oferir a la Virreina i tota la seva cort. Amb en Joan hi viu la seva neboda Anna, de qui tant ell com els seus dos fills, ...
Ki : Monodiàleg -convertible en diàleg, si no es troba l'actor adient- per a tres veus i trompeta
Guasp Vidal, Joan
Un personatge, Ki, es planteja tota una sèrie de qüestions al voltant de la seva identitat, del lloc que ocupa en aquest món, i de la felicitat i infelicitat que sent. Dividit en tres veus, la primera es mostra perduda en ...
Mots en joc
Fité Salvans, Anna Maria
- 2001
La Mònica, l'Alícia, en Josep, en Carles i en Marc són cinc actors que representen una sèrie d'esquetxos que tenen en comú el joc diari de l'ambigüitat, de les aparences, d'allò que en un principi sembla ser i finalment ...
Jo sóc el que sóc
Guasp Vidal, Joan
“Jo sóc el que sóc” és un monòleg de Déu, un sermó que el creador adreça al públic present a la sala. Es tracta d’un Déu d’uns quaranta anys, estrafolari i enigmàtic, que s’enfronta a les seves criatures per explicar-los ...
No hi ha pany que tanqui
Gallart Fernández, Felip
- 2001
Una companyia de còmics es troba en un castell preparant un acte sacramental, el qual havia estat l’espectacle preferit del vell comte. El seu fill i nou comte preferiria alguna cosa més divertida, però com que veuen ...
Degotalls
Gallart Fernández, Felip
- 1995
A finals del segle XIX, un grup d’actors representa una obra escrita pel propi director, en Carles. Aquesta obra, “Degotalls”, explica la tràgica història de dos enamorats, en Ferran i la Beatriu. Els pares d’ella l’obliguen ...
L'altra cara de la lluna
Camps Pinós, Nicasi
En Joaquim és un noi que ha deixat els estudis per tal de dedicar-se a allò que realment li agrada: escriure teatre. Un bon dia, la Frida Montmany, una gran diva del teatre català, li demana a Joaquim que li escrigui una ...
Fàtima a Teheran
Joan Marí, Bernat
- 1998
"Fàtima a Teheran" és una denúncia del fonamentalisme religiós en general i de les seves repercussions sobre la llibertat i la dignitat de les dones en particular. A través d'un seguit de monòlegs on un personatge femení ...
…més teatre
Molina Fernández, Rafel-Francesc
- 1998
"…més teatre" és una paròdia de la pràctica teatral, una revisió caricaturesca dels diferents estils i gèneres teatrals que poden trobar-se en un escenari. Així, a través de diverses escenes i uns quants personatges, l'obra ...
El amor de don Juan
Llauradó Martínez, Anna
Ernesto i María estan assajant el Don Juan de Zorrilla. Ernesto se sent atret per Maria, però no ho vol acceptar. Misteriosament, el mateix don Juan s'apareixerà a Ernesto per tal d'ensenyar-lo a estimar, a entendre i ...
Memòria general d'activitats
Arenas, Claudi; Casasnovas, Dora; Casasnovas, Marilene; Mayordomo, Alfred; Sirera Turó, Rodolf; Trull, Mercè
- 1978
Un grup d'actors belgues arriben a un teatre de províncies per preparar la representació de l'obra que porten de gira. Al llarg de la nit passen una sèrie de fets de difícil explicació: tot i que és un grup compromès amb ...
La desaparició de Wendy
Benet i Jornet, Josep Maria
- 1974
Quan la funció és a punt de començar, els tècnics del teatre avisen que el decorat de 'Peter Pan' no està disponible. Aconsellen a l'Introductor que es representi la Ventafocs. Com que la funció no es pot parar, es decideix ...
Tirant lo Blanc la o la perfecció és feixista o la construcció del socialisme : (quinta essència hiposeptimínica de la novel·la de Joanot Martorell)
Hac Mor, Carles; Xargay, Ester
- 2000
Aquesta protoòpera, paraparèmica i dansada, ens recrea un món de reiteracions i petites variacions a través de moviments (en alguns casos dansats) i de petits recitats/cants (que semblen acotacions). El nom dels personatges, ...
Melodia de saxo
Guasp Vidal, Joan
L’obra constitueix un monòleg que el personatge de Teatre dirigeix a la seva raó de ser, el públic. Teatre reconeix que està al seu servei i que el seu objectiu és aconseguir que el públic maduri i a la vegada frueixi, tot ...
Home
Magrans, Astrid
- 1992
Un home parla de la buidor que sent després que la seua parella l'hagi abandonat. Sap que no és res, ell, i que no sent res. Des d'aquest moment parlarà de les dones amb menyspreu, tot criticant-ne llur frivolitat i escassa ...
Magda Broch
Molero Lloret, Natàlia
- 1992
La Magda Broch ha vingut per passar un càsting i està nerviosa, cosa que la fa xerrar pels descosits. Per això, després de confessar que s’introduí al teatre per superar una frustració amorosa, fa un repàs a la seua ...