Diàlegs intranscendents

Abstract

Un bon dia, un escriptor es troba amb la Mort a casa seva. La Mort insinua que ella decideix el destí de tothom, tant dels personatges reals com de ficció. Això indigna l’escriptor, el qual per demostrar que ell decideix la sort dels seus personatges els fa aparèixer i desaparèixer a voluntat. A continuació es desenvolupen set diàlegs protagonitzats per aquests personatges. En el primer, un soldat acusat de covardia per haver-se negat a lluitar aconsegueix que el jutge confessi també ser un covard. En el segon, uns universitaris donen corda al professor perquè els doni els continguts de la prova de demà. En el tercer, una dona piatosa decideix arreplegar-se amb un borratxo i donar-se a la beguda. En el quart, una mare es lamenta que el seu fill s’avorreixi tant que intenti que els treballadors de la seva fàbrica facin la revolució. En el cinquè, a un Arlequí li és impossible enamorar una Colombina moderna. En el sisè, una dependenta aconsegueix encolomar-li tot d’objectes inútils a un client. Finalment, en el setè, tres condemnats són tractats de forma diferent segons la seva submissió al poder. En acabar, l’arlequí fa notar l’escriptor que tots els seus personatges passen pel carrer. L’escriptor se’n sorprèn perquè no és cosa seva, fins que finalment es veu a ell mateix passar-hi. Mentre l’escriptor surt, reapareix la Mort amb un somriure als llavis.