Tractat de blanques

Abstract

Una dona estrangera fa hores extres amb la fotocopiadora mentre tots els altres treballadors de l’empresa ja han plegat. Parla amb una altra persona, sembla que imaginària, la seva substituta, i li diu tot el que ha de fer per passar inadvertida i esdevenir una més del país i del lloc on li ha tocat viure. Ella afirma que ha aconseguit transformar-se i oblidar la seva raça (negra) i la seva memòria (el poble africà on va néixer i el tracte vexatori que va rebre en arribar a aquest país), però quan la feina a la fàbrica comença de nou, ella esdevé de nou aquella altra dona que havia aconseguit oblidar i es despulla. Es resisteix a vestir-se tot i la imminent arribada d’altra gent perquè per primer cop amb molt de temps se sent còmoda amb aquesta nova aparença, és a dir, amb ella mateixa.