El mercat de les delícies

Abstract

La matinada d' un dia de juliol, Haran i Haïssa arriben a una platja desèrtica enduts per les onades. El llagut que els transportava ha volcat i han perdut l'equipatge. Tenen fred. Intenten fer foc. Haïssa proposa sortir de la platja i anar cap a la ciutat. Haran és partidari d'esperar que claregi o que algú els vingui a buscar. Haïssa, impacient, li recorda que els qui es resignaven s'havien quedat a la seva terra, Asilah, en la misèria. La trobada fortuïta del fardell d'un company de viatge, que conté roba, menjar i altres andròmines -una pinta, un mirall, una navalla...-, els permet de canviar-se la roba mullada i satisfer la set o la fam. Haïssa recorda la condició a què estava predestinada, com a dona, dins de la seva família i prefereix d'oblidar i de confiar en el futur. Les seves expectatives -vol fugir de l'infern en què vivia i conquerir la seva llibertat- contrasten amb les d'Haran que, si bé no renuncia a l'aventura, s'ha embarcat per amor i no està disposat a perdre-la. Una pluja d'estels els convida a arriscar-se... Amb tot, Haïssa proposa que, quan claregi, cadascú emprengui el seu camí per tal que puguin retrobar-se més tard. Haran s'hi oposa. Haïssa li agraeix que l'hagi salvada del naufragi i insinua un compromís. Amb la confidència, Haran crema de desig, però ella creu que és prioritària la fugida. El perill que siguin atrapats pels guàrdies i la descoberta de les restes humanes del naufragi els empeny a abandonar la platja. Davant de l'obcecació d'Haran d'evitar la separació i de l'intent enfollit de posseir-la, Haïssa li clava una navalla i s'escapa terra endins. El sol de primeríssima hora del matí brilla a l'horitzó.