Olor de cebes

Abstract

A la ciutat d’Ensaïmada, el Sobirà Dependecomtoqueu ha decretat que la gent visqui exclusivament de la menja de cebes, ja que la ceba fa plorar i això evita que la gent rigui i es distregui de la feina. Ara, però, ja en comencen a estar una mica farts, de tanta ceba, i l’arribada d’un joglar només fa que accentuar aquest sentiment, ja que no entén com ningú no protesta. Les seves cançons fan tornar els somriures i les il·lusions als vilatans, i fan sortir de terra quatre cebes gegants que espanten el Sobirà i els seus acòlits. En adonar-se que té les de perdre, el Sobirà accepta deixar les cebes, però ordena que ara només es plantin flors i que la gent només rigui. Tan sols el joglar sembla adonar-se que, de fet, les coses no seran gaire diferents a partir d’ara.