Entre aigua i anís : Monòleg a dues veus

Abstract

Després que l’apuntador expliqui que l’autor el fa aparèixer a escena per dir les acotacions i així evitar una excessiva llibertat amb el text per part d’un director, l’actriu comença el seu monòleg, al llarg del qual recorda els moments que han marcat la seva vida, la qual va lligada a la del jardí de la casa on ha viscut sempre. Allà va conèixer el primer amor, un cosí que va exiliar-se a Mèxic després de la Guerra Civil, va veure-s’hi reclosa per son pare com a forma de protecció, va deixar-hi escapar la joventut i hi va envellir. També era allà quan va rebre una carta de son cosí, qui, ja casat i amb fills, volia venir-hi a viure. Ella s’hi nega perquè no vol que els records d’ell perverteixin els d’ella, però el narrador ens informa que un dia va ser trobada morta al jardí i el cosí, en heretar-ho tot, ho féu enderrocar per construir-hi pisos.