Cruma

Abstract

El resident d’un pis sent un truc a la porta i l’obra: és el visitant. Aquest decideix ajudar-lo en el joc que el resident ha inventat per passar l’estona: mesurar les parets. Mentre una sèrie de problemes (cintes mètriques no numerades, impossibilitat de trobar on anotar les mesures, ...) provoquen que els dos personatges no puguin mesurar res, una misteriosa noia va apareixent, i una veu no identificada no para de cridar “Nagaio”. Després d’obrir una finestra, el resident i el visitant coneixen Nagaio, una dona que surt d’una altra finestra. El visitant decideix anar al bany, i en entrar-hi es creua amb algú que en surt. És l’estrany. El resident està convençut que l’estrany és el visitant. L’estrany comença a relacionar-se amb Nagaio i marxa amb la noia. Quan el visitant surt del bany, el resident no entén res, perquè es pensa que aquest acaba de marxar. Però la noia i l’estrany tornen a entrar, es dirigeixen a una porta que el resident no havia vist mai, i després de discutir amb el visitant, aconsegueixen traspassar-la. Al final, el resident i el visitant s’han quedat sols. Però algú truca a la porta del pis, i el resident va a obrir-la.