Perseu

Abstract

Arístocles, fent de ventríloc com a veu narradora i desdoblat 3 vegades ell mateix, essent alhora titella i titellaire, explica al públic sinerenc, que va comentant la jugada, el mite de Perseu: Acrisi, rei d'Argos, sap per l'oracle que el seu futur net el matarà. Així doncs, tanca la seva filla Dànae en una torre; però, Zeus, encisat, es converteix en una pluja d'or i penetra la cambra, caient sobre la princesa i concebent Perseu. Acrisi, un dia, sent plorar el nen, i, enfadat, fa llençar net i filla al mar dins una caixa de fusta. Però els corrents els portaran a Sèrifos. Perseu, ja fet un home, promet a Polidectes el cap de la Gorgona Medusa. Hermes li deixarà una espasa corba, i Atena un escut brunyit, però haurà d’anar a veure les Graees, germanes de les Gorgones. Les venç enginyosament: li diuen on trobar Medusa i li donen un casc invisibilitzador, unes sandàlies alades i un sarró màgic per posar el cap del monstre. Perseu matarà Medusa, i de tornada cap a casa salvarà, a Etiòpia, la princesa Andròmeda del drac a qui el seu pare l’ha ofert, matant-lo en ensenyar-li la testa de Medusa, que petrifica. Un cop retornat a casa, decideixen juntament amb Dànae retrobar-se amb Acrisi, ja vell, i fer les paus. Quan arriben coincideix que se celebren uns jocs. Perseu hi participa i deixa tothom bocabadat, llança el disc tan lluny que va a parar entremig del públic, sobre un ancià: Acrisi, encara desconfiat, s’havia camuflat entre la massa. L’oracle es compleix, però alhora, com bé diu Arístocles, “els homes sempre som responsables dels nostres actes”.