dc.contributor.author | Escudé Gallès, Beth | |
dc.contributor.other | Escudé Gallés, Beth | |
dc.date.accessioned | 2019-05-21T10:15:38Z | |
dc.date.available | 2019-05-21T10:15:38Z | |
dc.date.issued | 2008-09 | |
dc.identifier.uri | http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4408 | |
dc.description | El personatge d'assistenta és opcional. Tots els altres els representa la mateixa actriu.
Com ja acredita el títol, aquest és un exemple de cabaret i, com a tal, es nodreix sovint de l'actualitat. És per això que, en la posada en escena es fa necessària la seva actualització (o "re-localització geogràfica" si es presenta en un altre país). Sempre que, òbviament, no es traeixi l'esperit ideològic de la peça. | ca |
dc.description.abstract | La dona més pecadora de la Història de la Humanitat, Heva, ens va presentant les cinc convidades de luxe de la nit. La primera és Helena de Troia, una nana barbuda molt lletja, que -ningú no sap per què- li deien la Bella Helena; per ella es va lliurar una de les guerres més ferotges de l'Antiga Grècia. La següent en desfilar pel cabaret és Rhotsvitta de Gandersheim, la monja que va ser la primera dramaturga de l'era cristiana (segle X). Després apareix Grazida de Montaillou amb un número de ventrilòquia on la vídua de Pierre Lizier se sotmet a les preguntes de l'inquisidor per haver estat la barjaula del rector de Montaillou. La quarta en discòrdia és Erzsébet Bathory, comtessa hongaresa que, com totes les de la seva condició social de l'època, es feien portar consoladors de Venècia. La culpa no la persegueix, ni tan sols per haver assassinat 650 noies al seu castell. L'última convidada és Leni Riefenstahl, directora de cinema i actriu del segle XX. Amb un número d'escapisme es pregunta retòricament si ha de demanar disculpes per haver fet pel·lícules i documentals punyents contra els poders mundials.
Probablement aquestes són part de les dones més criminalitzades d’aquesta societat, i és a través d'aquestes biografies i de la pròpia Heva que l'obra ens fa reflexionar sobre un concepte tan desprestigiat com és la culpa i els beneficis que aporta la desobediència en la recerca de la pròpia identitat, tan torturada i reprimida pel pes dels segles. La seva arma per combatre les imposicions de la tradició? Sense cap mena de dubte, el riure diabòlic. | ca |
dc.format.extent | 138 p. | ca |
dc.publisher | Edicions de l'Albí | ca |
dc.relation.ispartofseries | Teatre (Edicions de l'Albí);1 | |
dc.source | Cabaret diabòlic | ca |
dc.subject | Condició de la dona | ca |
dc.subject | Culpa | ca |
dc.subject | Teatre de cabaret | ca |
dc.subject | Mitologia | ca |
dc.subject | Personatges històrics | ca |
dc.title | Cabaret diabòlic | ca |
local.notesbibliografiques | La publicació conté "Cabaret diabòlic", de Beth Escudé, i "Una peça de Jenny Hollan" d'Àngel Burgas.
El text correspon a les pàgines 11-51. | |
local.festival | Sitges Teatre Internacional | ca |
local.dataestrena | 2003 | |
local.numpersonatges | P7 H0 D7 | ca |
local.espai | Cabaret | ca |
local.premi | I Premi Ramon Vinyes de Teatre 2003 | ca |
local.enllaccataleg | http://cataleg.cdmae.cat/lib/item?id=chamo:119456&fromLocationLink=false&theme=teatre | ca |
local.enllacbdec | https://hdl.handle.net/20.500.12268/115180 | ca |
local.citation.pubplace | Berga | ca |
local.titol | Cabaret diabòlic / Una peça de Jenny Hollan | |
local.titol | | |