Una lluita molt personal

Abstract

La Marta és tossuda i aparca sempre al mateix lloc, encara que la grua se li hagi endut el cotxe sis vegades en un mes, perquè vol defensar la seva raó: hi ha un senyal de prohibit aparcar desplaçada, però ella no incompleix cap norma. La Sònia, la dona que hi treballa, li sol ser antipàtica, però finalment veu que la Marta està encallada i la vida se li fa un garbuix. Així doncs, un cop acabat el seu torn, desplega una taula de càmping i dues cadires i treu una ampolla de vi. Primer de tot, l'ajuda a pensar com pagar la multa, i després li escolta els problemes fent-la sentir alleugerida i compresa. Els llums es van apagant, es fa de nit i la Sònia s'adorm. Un cotxe arrenca a tota velocitat i se sent un riure triomfal.