Antígona

Abstract

Els dos germans d'Antígona, Etèocles i Polinices, s'han matat mútuament a la guerra per la governabilitat de la ciutat de Tebes. Aleshores Creont, oncle d'Etèocles i Polinices, esdevé rei de Tebes i organitza uns funerals solemnes per a Etèocles; en canvi, dictamina que -per haver traït la seva pàtria- Polinices no sigui enterrat dignament, i se’l deixi als afores de la ciutat, per ser devorat pels corbs.

Antígona es rebel·la contra el seu oncle i sogre, i demana ajuda a Ismene, la seva germana, per enterrar com es mereix a Polinices. Ismene, però, no l'acaba ajudant i és Antígona qui, finalment, s'enfronta al dèspota i tirà Creont completament sola.

L'Antígona de Jordi Coca es rebel·la per Polinices, però també per tota la ciutat de Tebes. Ella entén que ha d'assumir la responsabilitat política en defensa de la seva polis, que no pot callar davant la injustícia i ha de fer sentir la seva veu. Malgrat tot, finalment Creont la mata amb les seves pròpies mans.