Arbres

Abstract

En Llorenç (un home invisible) fa temps que segueix la Lluna perquè creu que aquesta té la capacitat de fer visibles aquells qui ningú veu (“les ciutats estan plenes d’homes invisibles i de semàfors en vermell”). Una nit, mentre la segueix, veu com la noia és presumptament atacada per un home d’ulls blaus. Fuig amb el cotxe, espantat, i atropella la Lluna. Com a conseqüència de l’accident, ell es torna visible però perd la visió i la noia, al seu torn, perd la veu. A partir d’aquí, la germana de la Lluna, l’Alba, traça un pla per venjar-se d’en Llorenç i, fingint que treballa per ell tot espiant i relatant-li allò que fa la Lluna, en realitat intenta tornar-li el mal que els ha fet. Tanmateix, quan la Lluna descobreix el pla de venjança, l’estronca. Al cap i a la fi, el que per a la seva germana va ser una desgràcia, per ella va ser un cop de sort. Així en Llorenç recupera la visió i la Lluna, la veu.