Plastilina

Abstract

Uns pares intenten fer front, comprendre, acceptar el que ha fet el seu fill, amb dos amics més. El Marc, el Pau i l'Arnau queden sovint, surten a les nits, miren vídeos de coses bèsties que fa la gent i fan alguna bretolada. L'Arnau està "pillat" de la Lali, i els altres dos l'animen a follar-se-la d'una vegada. Al final, queden, i ell explica que ho fan molt sovint i molt bèstia, però no és veritat, només ho han fet una vegada, a la plaça, i amb tendresa. Els dos creuen haver-se enamorat l'un de l'altre, i la Lali vol acompanyar-lo en les sortides nocturnes amb els amics. El Marc, però, no ho voldrà, i els amenaçarà amb explicar que estan junts als pares d'ella. Aquella mateixa nit, la Lali rebrà un missatge al mòbil amb un vídeo: hi surten els tres nois pegant, donant puntades de peu i clavant cops amb una barra metàl·lica a un indigent, fins que el ruixen amb un líquid i el cremen. La Lali s'horroritza i explica als espectadors que es deia Mauricio Pérez, era un indigent del barri i anava a esmorzar cada dia a un bar, on l'amo el convidava. Els pares no saben què fer, què dir, què declarar ni què pensar, però no deixen d'estimar el seu fill. No saben com afrontar la vida, com seguir. Per altra banda, la Lali segueix enamorada de l'Arnau, i li fan pena els seus amics, que tenen uns pares que no els entenen.