Kramig

Abstract

Ell pateix atacs d'ansietat des de jovenet, sempre preocupant-se per coses que és molt probable que no passin, i ara s'ha d'enfrontar al procés de ser pare. Així, tots dos es troben a la sala d'espera de l'hospital i, en totes les converses que van tenint, ella mira de calmar-lo. A ella li faria molta il·lusió que es digués Kramig, com l'osset de peluix que tenen de l'Ikea i els ha acompanyat durant tota la relació, en comptes de posar-li el nom del seu avi, Juan. Aquesta disputa, sumada al fet que la mare d'ell ha deixat el pare per un infermer vint anys més jove, i el pare ha començat una relació per internet, fa que acabin tenint una discussió molt gran: davant la necessitat d'escollir, durant el part, entre la vida de la criatura o la d'ella, qui triar? Ella ho té clar, i li demana que salvi el nen; ell s'hi oposa. Finalment es perdonen, i deixen de pensar en aquestes coses perquè saben que són altament improbables i no val la pena patir. Però arriba el dia del part i li diuen que ha de decidir, ella li agafa la mà i li ho demana amb la mirada. El Kramig s'ha anat fent gran, van sovint a l'Ikea, tal com feia la seva mare, i van a visitar els avis, cada un amb la seva nova parella. També ha conegut la Blanca, i, sense oblidar la dona que li ha donat un fill preciós i rialler, refarà la seva vida i començarà a viure-la de nou.