La pols

Abstract

El pare dels germans Ruth, Jacob i Abel ha mort, però el Jacob no sent res, ni se’n recorda. La Ruth està molt enfadada: ha hagut de mentir al tanatori dient que el seu germà no hi ha anat perquè està destrossat, però no és veritat. Mentrestant l’Alba, la parella de l’Abel, el va a veure. Junts es diverteixen i riuen; el Jacob, que de normal està carregat de ràbia, sembla un altre quan està amb l’Alba. Es fa tard, i l’Alba es queda a dormir. Hi ha una gran atracció entre ells; el Jacob es llança, però ella el rebutja. Ell li explica que sempre ha estat enamorat d’ella, i l’Alba reconeix que amb ell pot deixar-se anar i ser ella mateixa, però tot i així no vol deixar l’Abel, que l’equilibra molt. Ha arribat l’hora de l’enterrament. El Jacob descarrega la seva ràbia amb la seva mare, i la Ruth sent que la família l’ataca com a resposta al seu germà, i s’adona de la hipocresia de tot plegat: només parlen d’ells i no del seu pare, i això fa que tot perdi el sentit.