Jericó

Abstract

Un bibliotecari increpa una lectora. Està molt content d'haver-la pogut desemmascarar, per fi. És ella qui retorna els llibres sempre a la bústia i tots ben guixats. Ella, però, diu que això no és cap crim i que, a més, ja se'ls troba bastant subratllats. Ell, molt crispat, li diu que el que sí que és un crim és el que subratlla: petits fragments anodins, i no els moments espatarrants, com el final d' "El gran Gatsby", que a ella no li ha agradat gens; també li recrimina l'ordre de les lectures, que per ell no té cap lògica i aboca al sobresalt. Ella, però, li diu que parar atenció a les grans tesis i expressions dels autors no té cap gràcia, perquè es veuen venir d'una hora lluny, però que sí que la té fixar-se en les coses en què no es fixa ningú. Ell queda blanc, i confessa. Està llegint l’últim llibre per poder acabar el seu mur de Jericó, ple de totes les lectures que ha fet al llarg de la seva vida, que s'enllacen intrínsecament: el Jericó de la Literatura Suggerida. Però les muralles de Jericó van caure amb el simple so d'unes trompetes, com el seu ha caigut amb els simples fragments que ella subratlla: l'obra de tota una vida per un instant veritable.