Axaxaxas Mlö

Abstract

Després d’un cert període en què l’Alba viu el seu temps amb apatia, decideix viatjar al passat, esperant que aquest li sigui més feliç i fructífer. Un cop s’hi ha instal•lat, la noia decideix anar a l’encontre dels seus avis i, contra tot allò que seria previsible, s’enamora de la Bruna, la seva àvia. O potser sí que seria previsible perquè, tal i com ens explica la pròpia veu del dramaturg –qui té un paper determinant en l'obra -, “tot existeix, almenys en potència”. És a dir que, per més que pensem que estem vivint una experiència original, en el fons sempre reproduïm una possibilitat preconfigurada. En conseqüència, no servirà de res que l’Alba intenti oposar-se a l’amor que sent per la seva àvia perquè, efectivament, aquest sempre ha existit i existeix. Com la pròpia obra que també existia abans que el dramaturg decidís executar-la. O no.