El conillet del tambor de Duracell

Abstract

Una mare rep una carta de l'escola en què li diuen que el seu fill no progressa de manera adequada. Va a veure el tutor i li recrimina que consideri que el nen no progressa en una direcció determinada, tot destacant-li les virtuts de l'infant. En sortir de l'escola, la dona va a recollir el seu fill i també la seva filla petita. Els porta a casa i els posa al llit. La mare reflexiona sobre la maternitat i sobre la seva esgotadora vida. Reflexiona també sobre la feina, a la qual ha de dedicar bona part del seu temps, sobre les relacions de parella i les relacions interpersonals i, en general, sobre la pròpia existència. Ella mai s'atura perquè si ho fes, seria la fi del món tal i com l'entenem.