Amor mundi

Abstract

L'Aurèlia, una mestra que està a punt de jubilar-se i està perdent la vista, conversa amb la seva neboda Maria sobre un fet succeït durant una jornada lectiva: l'Aurèlia va perdre els estreps i va pegar una alumna per defensar-ne una altra que patia assetjament. L'escena de l'agressió va ser enregistrada amb un mòbil i el vídeo es fa viral a internet. La Cris, una monitora del pati que va presenciar els fets, és qui suposadament va fer la gravació. La Maria, que conviu amb l'Aurèlia, convida la Cris i la força a donar explicacions del que va passar. Ella explica que qui va fer la gravació va ser, en realitat, l'Àngela, l'alumna assetjada a qui l'Aurèlia volia defensar. Entre les tres s'estableix un diàleg a partir del qual reflexionen sobre l'escola i el sistema educatiu. L'Aurèlia, que ha estat expulsada del centre on treballava, acaba deixant l'escola per sempre i es dedica a conviure amb la ceguesa.