Un torrent que era la mar

Abstract

Vilamar del Migjorn és un poble d’interior que té far, però no té costa, no té mar, però té un torrent. Tanmateix, els seus habitants s’empenyen a creure’l un poble mariner, així com les seves dones s’entesten a viure per esperar uns homes que mai no arribaran. D’aquesta manera, no tornarà el fill de Catalina –vídua i ja gran- que acaba de morir a la guerra, però tampoc no tornarà l’home de Magdalena, faroner pel qual ella va deixar la ciutat i que li escriu cartes des del camp de batalla. El marit d’Immaculada, d’altra banda, tampoc tornarà al seu costat, potser perquè mai no hi va ser i potser perquè, si va marxar a la guerra, va ser, precisament, per fugir d’ella. Finalment, l’home que espera la jove Esperança –la seva esperança, un fill del seu ventre- tampoc no arribarà mai, i és que el seu marit –l’únic que no ha marxat a la guerra, ja que l’han donat per inútil- no l’hi pot donar.