Onze mínimes

Abstract

Recull d'onze peces de teatre breu, cadascuna encapçalada per una lletra de l'alfabet, en les quals es posa en dubte la percepció del fet teatral. En ocasions apareix una situació quotidiana, en d'altres es trenca la quarta paret i, sovint, a les peces es dissocien els canals de percepció: quan apareix una veu, ho fa sense situació; si hi ha un cos que frega el terra amb les seves passes, el cos no és visible, etc. L'escenari és el marc de realitat en què l'autor, doncs, juga a amplificar aspectes de la realitat per qüestionar-los.