dc.description.abstract | El text parteix de 'La casa de Bernarda Alba', de Federico García Lorca, i acosta al present la vida de les germanes Angustias, Magdalena, Amelia i Martirio després de la mort d'Adela. Totes elles viuen dominades per Bernarda, la mare, que les obliga a portar una vida basada en l'obediència i l'aïllament. La serventa, Poncia, a les ordres de la matriarca, les cuida, però també les vigila i si cal les delata. Per escapar-se emocionalment d'aquesta presó, les germanes cometen petits actes de rebel·lia i s'entretenen amb jocs macabres que sempre tenen dobles sentits. Al menjador hi ha un cofre amb les restes d'Adela i el fantasma de la noia és ben present a la casa des de l'inici: un símbol de llibertat que, juntament amb la figura de l'àvia, María Josefa, que mostra símptomes de demència i és brutalment maltractada, encarna la resistència a l'autoritarisme de Bernarda. | ca |