Marguerite Duras o el deseo

Abstract

La peça defuig les convencions dramatúrgiques i s'inspira en la biografia de Marguerite Duras, estilitzant-ne els dimonis i les passions. L'espai i el temps són indeterminats i els personatges que apareixen en escena configuren una ficció que sembla creada per la mateixa Duras; tots ells són producte de la seva escriptura i, per tant, són fragments o diferents versions de la seva identitat. Des de l'inici, la Mujer Mayor balla i és amb els moviments que convoca els arquetips de les figures que neixen de la unió de la ficció i les obres de Duras: els amants febrils i absorts en l'amor, la mare boja, la jove atractiva que capta l'atenció de l'home elegant que sempre la segueix, i la nena, que mostra una lucidesa aclaparadora. Entre cançons i ambients que recorden els cinemes i els locals de cabaret, tots ells es mouen sabent-se part d'un somni.