SAFARI Pitarra

Abstract

L'estàtua de Frederic Soler ('Serafí Pitarra') desperta del son etern al capdavall de la Rambla i comença a recórrer el país fins a arribar a la gala on se li entrega un premi honorífic 'post mortem'. Per mitjà de 'flashbacks' i esquetxos enllaçats, els espectadors seran testimonis del mogut i escatològic viatge que farà acompanyat dels germans Pau i Manel, un mag i un actor que vol dirigir, precisament, un musical sobre la figura de Soler. El cèlebre escriptor català en tot moment els considera ‒i és que es dediquen a la professió teatral‒ els seus hereus i s'entesta a deixar-los l'herència: els drets de les obres. Durant el trajecte, que pren com a referència les famoses gatades de l'autor, es combinen les escenes de l'entrega de premis, les dels assajos del musical i les del viatge, on també tenen un paper destacat la Nora, ajudant del Pau; la Sole, assistent de Soler; el gos Francisco, i un col·lectiu de xinesos. En el moment de pronunciar el discurs d'agraïment, Soler rep un tret al fetge, però mentre es dessagna agraeix haver baixat del pedestal i reclama ser recordat com es mereix.