Dilluns a les cinc, al cel

Abstract

Cada dilluns a les cinc de la tarda, Sant Pere deixa de fer de guardià de les portes de cel i se'n va a escoltar Josep Carner, que recita poemes al més enllà. L'encarregat d'ocupar el seu lloc durant aquestes absències és Sant Pau, que també és un enamorat de la poesia de Carner. Tots dos reciten versos del poeta amb emoció i es lamenten que les seves obres de teatre estiguin tan oblidades pels directors. Aquesta vegada, Pau ha arribat una mica tard i Pere se'n va sense perdre temps, preocupat per si els àngels hauran ocupat els millors seients. Tot i així, abans li dona indicacions al substitut: el crític literari que ha d'arribar, se l'ha d'enviar al purgatori, i el fonamentalista religiós, ha de fer via cap a l'infern.