| dc.description.abstract | En una nit molt fosca, de pluja i tempesta, un home de gran envergadura que ha fet un llarg camí arriba a un espai ple d’objectes inquietants i sense sentit. De seguida comença a parlar, dirigint-se a un «senyor» que no veiem i que no respon mai amb paraules. Com a resposta, l’home només rep trons violents. L’home, sempre dirigint-se a aquesta estranya presència, explica que el món s’ha sumit en el caos i repeteix que no hi ha camins segurs, només hi ha desconfiança, i per això ha vingut a entaforar-se en un lloc tan fosc i misteriós. Com que l’altre no respon, li exigeix que surti i doni la cara, vol saber què li té preparat, alhora que es pregunta si el «senyor» és un drac, un follet, una nimfa o un esperit -maligne, dèbil o foll-.
Quan finalment la presència, en forma de llum, se li acosta, l’home treu uns daus i proposa una juguesca: si guanya el «senyor», posarà la seva vida a les seves mans i, a més, el «senyor» podrà casar-se amb la filla del rei; si guanya ell, l’altre haurà de deslliurar l’espai d’encanteris i serà ell qui es podrà casar amb la princesa.
En l’epíleg, se’ns explica que la juguesca va esdevenir eterna, i tants cops com l’home va guanyar, també va perdre. | ca |
