| dc.description.abstract | Al teatre la representació de "Tot Esperant Godot" està a punt de començar. Alguns espectadors parlen entre ells, d'altres callen. La megafonia avisa de l'inici imminent, però l'obra no comença. El públic s'inquieta i a la platea comencen a passar coses.
Una parella discuteix cada vegada més fort per alguna cosa que acaba de passar, alguns espectadors comenten l'obra inquiets perquè no comença, a algú li sona el telèfon, dos amics parlen de la cita que ha tingut un d'ells, hi ha gent que surt i torna a entrar, gent que pregunta al personal de sala, persones que tussen, que riuen, que aplaudeixen per veure si passa alguna cosa.
A l'escenari, sense que hi aparegui ningú, l'espai evoluciona tímidament. Un teló que s'obre i n'apareix un altre darrere, una llum encegadora que fa aparèixer una tela. Sempre sembla que alguna cosa estigui a punt de començar, però no passa res.
A la platea les converses dels espectadors van creixent. Alguns demanen silenci, però no fan més que provocar un augment del xivarri. La indignació comença a créixer entre la major part del públic, tot i que alguns espectadors defensen la proposta. La discussió puja de to, tothom sembla incòmode enmig del caos que s'està apoderant de la platea. Un espectador puja a l'escenari i comença a recitar fragments de l'obra original, però el personal de sala el convida a baixar. Finalment un pèndol apareix a l'escenari. La gent comença a marxar. | ca |
