L'italià

Abstract

Dos homes es troben en una estació de tren rural buida i amb la taquilla tancada. Ell va amb cadira de rodes. L'Altre és foraster. Ell li pregunta a l'Altre una vegada i una altra per què ha tornat. L'Altre li respon constantment que el confon amb algú, que no ha estat mai en aquell poble. Els trens passen, però cap no s'atura a l'estació. Ell continua insistint a preguntar-li a l'Altre per què ha tornat al poble i l'Altre es manté ferm en la seva negació. Finalment, però, Ell parla de l'accident que va tenir amb la seva dona en el qual ella va morir i Ell va quedar en cadira de rodes, i li diu a l'Altre que sap que era l'amant de la seva dona. L'Altre no té més remei que acceptar la veritat i li confessa que ha tornat al poble per acomiadar-se per sempre d'ella, ja que el dia de l'enterrament no es va atrevir ni a entrar. Ell, que semblava buscar la pau en la confessió de l'Altre, acaba destrossat veient com l'Altre s'allunya per sempre del poble en un tren que per fi s'ha aturat a l'estació.