Quan els arbres encara feien ombra

Abstract

La Paula, de vint-i-cinc anys, visita la Remei, una dona gran veïna del barri. La Paula li demana la seva signatura i li explica que està recollint firmes perquè tornin a fer que el carrer on viuen sigui pels vianants. La Remei li explica que aquell carrer ja havia sigut així molts anys abans i treu una capsa plena de fotos antigues per ensenyar-li a la Paula com era el barri i la gent que hi vivia. La Paula marxa amb la signatura i la Remei es queda sola mirant les fotografies. Això fa que comenci a recordar i se li apareix una escena de trenta anys enrere quan la Mari Carmen, la mare de la Paula, va anar a casa seva a demanar-li ajuda perquè s'havia quedat embarassada d'en Robert, el fill ric dels amos de l'estanc, que ara no volia saber res d'ella. També es veu a ella mateixa amb dinou anys, embarassada i il·lusionada amb el futur que li esperava sense saber que el nen tindria problemes en el seu desenvolupament i que aquest fet causaria una greu crisi familiar que duraria per sempre. Finalment, la Remei s'adona que el que li ha fet firmar la Paula no era només una signatura per tornar a fer que el carrer sigui per als vianants. La Paula s'havia posat d'acord amb la Irene, la filla de la Remei, per obligar la dona gran a anar a viure a una residència en contra de la seva voluntat.