Abans que pugi el teló

Abstract

L'Actor té vuitanta-set anys i es troba al seu camerino, al teatre, preparant-se per a l'estrena de la que serà l'última obra de teatre que interpretarà, ja que ha decidit retirar-se. L'home està doblement nerviós perquè, a part de l'estrena, està esperant una trucada que li ha d'anunciar si li concedeixen o no el Premi Nacional de Teatre. Per fer passar els nervis, l'Actor se serveix un got de moscatell i es posa a parlar davant d'un públic imaginari, assajant el text de l'obra, que és un monòleg sobre la seva vida. En aquest monòleg parla de la seva edat actual, de com se sent en plena forma, però també de com ha vist canviar el teatre i la manera com es fa. I parla també de temps més llunyans, de com va patir per poder-se casar amb la dona que estimava, que pertanyia a una classe social superior, i dels personatges d'autors com Shakespeare, Molière, Txékhov i tants d'altres que ha interpretat al llarg de la seva carrera i que l'han marcat com a actor i com a persona. Finalment, quan ja ha acabat de repassar el text, l'home decideix fer una capcinada, ja que encara falten quinze minuts per a l'estrena. És just llavors quan sona el telèfon repetidament, però, l'actor, ben adormit, no el sent.