Presoners

Abstract

Sis persones retingudes en monestirs, convents i altres edificis reconvertits en presons franquistes escriuen cartes als seus amics o familiars en diferents moments des de l'any 1940 fins al 1975. En Pepe li escriu a la Tonica, la seva dona, per acomiadar-se'n, ja que sap que aquesta mateixa nit serà executat al monestir de Sant Miquel dels Reis. Una dona li escriu un conte a la seva filla abans de suïcidar-se al convent de Santa Clara. Un home, mestre de professió, ensenya a llegir i a escriure als seus companys de cel·la perquè puguin escriure cartes als seus familiars. Una dona falsament acusada pels amos de la casa on treballava d'haver-los robat dues mil pessetes, escriu als seus fills donant-los instruccions perquè sàpiguen què fer si ella no sobreviu. A una altra dona se li ha aparegut una presa que es va suïcidar deu anys enrere a la mateixa cel·la i li escrivia al seu company per explicar-li, però ha decidit trencar la carta perquè el seu xicot l'ha traït a ella i als altres companys de lluita. I, finalment, l'any 1975, un periodista llegeix les cartes que els seus companys li han anat deixant perquè les faci arribar als seus destinataris quan surti de la presó, un moment que, tot i que Franco ja ha mort, no acaba d'arribar mai.