| dc.description.abstract | Quatre mares esperen els seus fills a la porta de l'escola. Mentre ho fan, parlen del seu dia a dia en la criança i es donen consells les unes a les altres. La Carme no sap si està sabent cuidar bé els seus fills, però les seves amigues li aconsellen que no pensi massa ni doni voltes a les coses. La Maria té la sensació que el seu fill va endarrerit i el compara constantment amb els seus companys i amics, però les altres mares l'adverteixen que està cometent el segon pecat: comparar. La Matilde dubta de com educar la seva filla, no sap si li pot dir que sí, que no, o fer que decideixi per ella mateixa. La Rosa, en sentir les seves companyes, se n'adona que té els mateixos problemes que les seves companyes, tots a la vegada. Finalment, la conversa entre les quatre dones fa aflorar les pors amb les quals conviuen des que són mares: la por de fer-ho tot malament i que arribi un dia en el qual els seus fills ja no les necessitin. | ca |
