Jo no en sé, de contes alegres

Abstract

Un noi i una noia, tots dos al voltant de la trentena, s'han refugiat a la teulada de la casa d'ella després que una tempesta hagi inundat completament tota la zona. Mentre esperen que un equip de rescat els trobi i els reculli, els dos desconeguts miren d'entaular conversa per fer l'espera menys feixuga. Ella parla amb detalls de la seva relació de deu anys que va acabar amb una infidelitat i de com això va trencar la relació amb la seva família. Ell, en canvi, es mostra vague en les seves respostes. Aquesta reticència del noi desperta curiositat en la noia, que vol saber-ne més coses. Finalment, davant la insistència d'ella, ell confessa que, de petit, va veure com el seu pare s'ofegava i que no va ser capaç de fer res per salvar-lo. I li explica també que aquest secret l'ha turmentat durant tota la seva vida i li ha impedit relacionar-se de forma sana amb altres persones. Ella l'abraça i el tranquil·litza i tots dos s'adormen junts. Quan la noia es desperta ell ja no hi és, només en queda la jaqueta que li ha donat per tapar-se.