Dramatúrgia Catalana Contemporània

URI permanent per a aquesta comunitat

https://dcc-dev.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3

Examinar

Mostrant1 - 11 de 11

Ajudar a ajudar
(2023) Vizcarro, Núria
Un grup de nois i noies, en sortir de classe, presencien una agressió racista. Trasbalsats per la situació, parlen amb la directora del centre, ja que senten que volen fer-hi alguna cosa, però no saben com actuar. La directora els aconsella que parlin amb la víctima, que és la mare d’un nen de l’escola, per donar-li suport. L’Amina, la víctima de l’agressió, rep el grup a casa seva i els explica la seva història: és una refugiada provinent de Nigèria que ha hagut de passar per moltes situacions perilloses i doloroses fins a arribar a la ciutat. Entre les coses que explica, els crida especialment l’atenció que va ser salvada pel vaixell de l'ONG Open Arms. En tornar a casa, els nois i noies es posen a investigar sobre els vaixells de salvament. Com que, per la seva edat, no es poden enrolar en un d’aquests vaixells, decideixen presentar-se com a voluntaris a una associació del port de Borriana per a ajudar a carregar una de les embarcacions que estan a punt de sortir en una nova missió de salvament.
Andersen
(2016) Tornero Brugués, Helena
Una criatura que ha crescut veient com tothom la tractava com un nen comença a qüestionar-se el seu gènere. Primer ho fa en secret i sense saber posar-hi paraules, però a poc a poc s'adona que les coses que li agraden i els seus sentiments són diferents dels que ha après dins els paràmetres de la norma cisgènere. Un dia es cola a la festa d'aniversari d'un company de classe a la qual no havia estat convidada. Per fer-ho, es posa la disfressa d'una nena que a última hora no hi ha pogut assistir. A la festa, cap dels seus companys no la reconeix, però els pares del nen que celebra l'aniversari s'adonen de qui és i avisen els seus pares. Aquests intenten aparentar normalitat davant d'ella, però tenen molts dubtes. Finalment, durant una visita a una psicòloga, la nena comprèn que la seva identitat no és cap problema i que pot viure amb tranquil·litat acceptant qui és.
Cendres. Cartografia de l'exili
(2016) Martínez Grimalt, Joan Tomàs
Poc després de l’alçament militar franquista, tres dones es veuen obligades a fugir de l’illa de Mallorca. La Mercè marxa a Barcelona embarassada de la seva filla després que hagin afusellat el seu marit i acaba instal·lant-se a Mèxic gràcies a un dels vaixells oferts per la Generalitat; la Xesca i la seva mare s’enrolen en una barca clandestina que les duu fins a Alger i la Rosa, que només té setze anys i que és a Barcelona per casualitat quan esclata la guerra, acaba exiliada a París després d’ajudar el bàndol republicà. Després d’anys instal·lades cadascuna a la seva ciutat d’exili, les tres dones acaben tornant a Mallorca guiades per somnis recurrents que els empenyen a prendre el camí de tornada.
Ciutat dormitori
(2021) Masaló, Pau; Visa, Irena
Un guia rep els espectadors i els fa pujar a l'autobús que els durà fins al Cementiri de Montjuïc. Durant el trajecte, una veu en off els explica la història del cementiri, l'estat actual del nombre de nínxols i la limitada capacitat dels cementiris de Barcelona. En arribar, els espectadors són rebuts per un cor format per treballadors del cementiri que, juntament amb el guia, conduiran el grup en la visita al cementiri. Durant la visita, alguns treballadors del cementiri expliquen als espectadors com és el dia a dia a la seva feina i revelen algunes coses que han après —sobre la feina i sobre la seva pròpia vida— en el seu lloc de treball tan singular. Mentre els espectadors realitzen el trajecte a peu entre les diferents parts del cementiri, el cor format pel grup de treballadors fa intervencions en què reflexiona sobre les semblances i diferències entre una ciutat i un cementiri i, sobretot, sobre com el capitalisme ha condemnat les persones a una vida orientada exclusivament al treball i a la productivitat. Finalment, el guia condueix el grup a un indret amb vistes al mar on s'han ubicat unes gandules perquè els espectadors s'hi puguin estirar. Un cop tothom s'ha ajagut, el guia els parla del son i el descans com a elements revolucionaris contra la dinàmica capitalista i fa un paral·lelisme entre el descans i la mort. Mentre el públic escolta el discurs final del guia, el cor canta una cançó de bressol.
El circ dels somnis
(2005) Guasp Vidal, Joan
En un espectacle de circ, després de cada número, un home i una dona parlen sobre els viatges que Ell no para de fer per tot el món. Ella, en canvi, explica que no viatja mai. En els relats dels seus viatges, l'home cobreix distàncies impossibles en molt poc temps i totes les anècdotes que explica són esdeveniments i descobriments sorprenents: a la Xina aprèn que tots els xinesos tenen mal de queixal crònic; als Estats Units el fan president durant deu minuts; a Anglaterra descobreix que tothom obre casa seva amb una clau anglesa, i a Jerusalem sobreviu miraculosament a un atemptat. Ella assenyala contínuament que li sembla que el coneix d'alguna banda i, finalment, tots dos comprenen que són el senyor i la senyora Gínjol, que fa quinze anys que estan casats i que els viatges del senyor Gínjol no són reals, sinó que es produeixen en els seus somnis. En adonar-se d'aquest fet, decideixen que, a partir d'ara, viatjaran junts.
F/M (devil is alive and well)
(2015) Tornero Brugués, Helena
Després de ser víctima d'un nou abús per part del seu pare, F fuig a l'estació de tren, com fa sempre que necessita escapar-se de casa. Sovint somia que marxarà de casa en un d'aquells trens, però aquesta vegada sembla que es vol tirar a les vies. En aquell moment apareix M, un personatge que de vegades pren forma de noi i altres vegades de noia, i li ofereix un pacte semblant al que Mefistòfil li va oferir a Faust: vint-i-quatre anys de desitjos complerts a canvi de la seva ànima. F li demana a M una prova dels seus poders i M, per demostrar-ho, fa que F entri momentàniament en el cos de J, el noi que li agrada. Veient que els poders de M són reals, F demana ajuda a V, el noi més llest de la classe. Aquest li explica la història original del Faust de Goethe i li aconsella que no signi el contracte que li proposa M per cap motiu, però M enganya F perquè firmi l'entrega de la seva ànima sense adonar-se'n, i a més ho fa a canvi de només vint-i-quatre dies de desitjos complerts. En saber-ho, V, que està secretament enamorat de F, fa un pacte amb M per substituir F i ser ell qui desaparegui per sempre a l'infern. Un cop acabat el termini, V desapareix i la vida de F s'arregla misteriosament sense que ella ni ningú recordi res del que ha passat.
La isla
(2020) Cunillé Salgado, Lluïsa
Quan sona el timbre, els alumnes ocupen el seu lloc a l'aula i li comuniquen al maniquí que hi ha assegut al costat de la taula del professor que no volen anar de viatge de final de curs fora de l'illa on viuen. Els estudiants intenten decidir a quin lloc de l'illa podrien viatjar, però no troben una opció viable. Al cap d'una estona, el timbre sona de nou. Ara, els alumnes plantegen al maniquí que volen anar de viatge de final de curs a qualsevol lloc fora de l'illa, però no aconsegueixen posar-se d'acord en la destinació. Veient que no arribaran a una solució, decideixen demanar ajuda al maniquí, però abans que puguin entendre la seva resposta, el timbre sona de nou i tots els alumnes marxen ordenadament de classe, moment en el qual el cap del maniquí cau a terra.
Libera Me (Acte sacramental d'una dona maltractada)
(2016) Vizcarro, Núria
Una dona víctima de maltractaments per part del seu home relata la seva experiència des de l’inici de la relació. Explica com es van conèixer en un concert de música clàssica i com va pensar que seria una relació per a tota la vida, però, a poc a poc, aquella relació es va convertir en un infern. Primer, l’home va començar a prohibir-li veure les seves amigues, ja que no aprovava el seu estil de vida, i l’obligava a relacionar-se només amb membres de la seva pròpia família. A aquests mecanismes de control s’hi van sumar els comentaris sobre el físic i el seu nivell intel·lectual, així com un menyspreu cap als seus gustos, aficions i ideals. Finalment, el maltractament es va convertir en físic, amb pallisses i abusos sexuals. La dona explica també com ha intentat fugir-ne més d’una vegada sense aconseguir-ho.
Perenne
(2020) Pardo, Patrícia
En un espectacle de circ, alguns dels membres de la companyia reflexionen sobre elements existencials que els preocupen. Una acròbata de mitjana edat explica al públic que fa poc va conèixer l'home de la seva vida al gimnàs, que van viure una història d'amor meravellosa durant una setmana, però que ell la va deixar perquè ella parlava massa poc pel seu gust. Una malabarista explica que ella entén l'amor com una manera física de conèixer les persones, i que és incapaç de conèixer algú parlant i explicant-se les coses que els han passat al llarg de la vida. La mestra de cerimònies fa memòria dels moments més rellevants de la seva vida, com el dia que la seva mare li va demanar que dormissin juntes en un tanatori per vetllar la seva àvia. L'acròbata més jove enumera una eclèctica llista dels amants que ha tingut i, tot seguit, en una conversa impossible amb la seva filla de cinquanta-quatre anys, aquesta reflexiona sobre la mort i la por de morir sola. Finalment, els pallassos i la mestra de cerimònies de l'espectacle interpreten un número de clown amb un text que resumeix els aspectes més destacats del que han dit els acròbates i els malabaristes a la primera part de l'espectacle.
Tu em vas prometre una història d'amor
(2025) Tornero Brugués, Helena
Poc després de la mort de la seva mare, la Filla intenta escriure la història d'amor que li havia promès. Els primers intents que fa la duen a construir històries que, malgrat tenir lloc a ciutats típicament romàntiques com París o Roma, busquen plasmar l'amor des d'una perspectiva contemporània, explorant la diversitat sexual, incorporant elements com les relacions tòxiques i fent aparèixer altres temàtiques com l'ecologisme. La mare, però, se li apareix, fruit de la seva imaginació, per reclamar-li una història d'amor convencional. En aquell moment, la Filla comença a escriure una història d'amor rocambolesca entre una dona que es dedica a la redacció de manuals d'instruccions en una empresa de Barcelona i un revisor de tren polonès. El procés d'escriptura es converteix en una discussió constant entre la Filla i la Mare sobre com ha de ser aquesta història d'amor. Finalment, veient que el que realment necessita és escriure-li a la seva mare una història d'amor amb un final feliç, la Filla accepta que sigui la Mare qui decideixi el final de la història, que acaba amb un petó dens i contundent entre els dos protagonistes.
Un dels dies més feliços de les nostres vides
(2015) Guasp Vidal, Joan
En Nil, en Roc i la Pepa es troben en una nau industrial abandonada i clandestina després de votar en el referèndum d'independència dels Països Catalans. A mesura que el dia avança, cada vegada hi van arribant més votants. Alguns han votat en unes urnes amagades al fossar de l'orquestra del Liceu, d'altres en uns maletins secrets que es convertien en urna i d'altres ho han fet en contenidors secrets. Mentre esperen el resultat de la votació, en Roc i en Nil parlen sobre la legitimitat de la independència i sobre per què el dret a la llibertat ha d'estar per sobre de les lleis de l'Estat. Quan acaba la jornada, el President i la Vicepresidenta arriben a la nau per anunciar els resultats: el sí a la independència ha arrasat i l'Estat espanyol ha començat la seva ofensiva per mirar d'aturar el procés d'independència dels Països Catalans. Mentre dins la nau plena a vessar l'eufòria no para de créixer, els personatges veuen com han començat a enlairar-se cap a l'espai. En adonar-se'n, criden «adeu, Espanya» i canten una nova versió de l'himne dels Segadors.

Examinar

Examinant Dramatúrgia Catalana Contemporània per Nombre de personatges "Indefinit"

Resultats per pàgina

Opcions d'ordenació