Dramatúrgia Catalana Contemporània
URI permanent per a aquesta comunitat
Examinar
Examinant Dramatúrgia Catalana Contemporània per Nombre de personatges "P11 H5 D6"
Mostrant1 - 10 de 10
Resultats per pàgina
Opcions d'ordenació
Obra Amor, prozac i dubtes(2001) Hansen Fors, LluísTres germanes (la Rosa, l'Anna i la Cristina) porten vides ben diferents: la Rosa és una alta executiva sense amics obsessionada per la feina, l'Anna és una casada avorrida i deprimida que ja no estima el seu marit i la Cristina és una cambrera amb instints suïcides que intenta amb d'altres homes oblidar el nòvio que l'ha deixada. Són tres germanes diferents, amb caràcters oposats (però totes tres frustrades i marcades per problemes d'amor, per les pastilles i pels dubtes), que intenten sortir endavant malgrat les adversitats amb què es van trobant. Al final, però, l'obra sembla apuntar cap a un canvi favorable en la situació de totes tres germanes.Obra Antàrtida(2018) Gallego, RafelUn grup d'estudiants de secundària participa voluntàriament en un experiment: hauran de conviure durant set dies en un espai habilitat, La Nau, sense telèfons mòbils ni accés a internet. Es tracta, suposadament, d'una investigació sociològica per tractar l'addicció a la tecnologia. Al llarg de la setmana de convivència sorgeixen tensions entre el grup, en qüestions relacionades amb el racisme, el feminisme o l'assetjament escolar. Al final, però, la investigació sociològica no acaba sent el que semblava en un principi.Obra Clitemnestra(1984) Ragué Arias, María-JoséReescriptura del mite dels Àtrides conduït pel personatge dramàtic de Clitemnestra. Episodis de: l'immolació de la seva filla Ifigènia; l'assassinat d'Agamemnon, el seu marit, tornada del seu fill Orestes al palau per assassinar-la a ella i al seu amant Egist; persecució de les Fúries a Orestes, Judici d'Orestes; absolució d'aquest i reivindicació de l'ombra de Clitemnestra. Es tracta d'una revisió del mite amb una nova lectura: si per a molts estudiosos l'Orestíada i l'absolució d'Orestes marca el naixement de la democràcia, per Maria Josep Ragué significa el consentiment de les injustícies cap a les dones a favor del poder patriarcal: "Com Orestes es tornà contra la seva mare, així la humanitat s'ha tornat contra la dona".Obra Contrabando i novena(1995) Escandell Bonet, JosefinaNa Celerina i na Gabina són dues germanes fadrines que han dedicat la vida al negoci que van heretar dels pares: el contraban de tabac. Ara, però, se'ls complica la vida, car la filla dels seus nebots, la Rufina, surt amb en Policarpo, que és nebot d'un carabiner, en Sandalio. A la llarga, en Sandalio descobreix el negoci i obliga les dues germanes a deixar-lo, moment a partir del qual la família viu de cosir. Però aquesta nova font d'ingressos no aporta gaires diners, i finalment na Celerina i na Gabina decideixen posar en circulació un tabac que van aconseguir amagar quan les van enxampar. D'altra banda, els seus nebots decideixen fer el mateix amb tabac que també van amagar. I Rufina convenç Policarpo de reemprendre el contraban amb tabac que han trobat per casa. Tot sense que el carabiner s'assabenti de res. I és que al cap i a la fi, només és el negoci familiar.Obra El Trampós entrampatCamps Pinós, NicasiAls clients d'un prostíbul d'un poble de Lleida els ha tocat la 6/49. Per tal de redimir el pecat, el mossèn del poble organitza una peregrinació a Roma amb les dones del poble, però la Tomassa es malfia d'en Pau, el seu marit, que no el vol deixar sol i el fa passar per la seva cunyada, i l'obliga així a transvestir-se. Durant el viatge, en Pau-Paula, serà víctima de situacions que faran que la prenguin per lesbiana, que en Vicentet, el conductor de l'autobús, el demani per casar-se i descobrirà també l'existència d'un fill, fruit d'un antic amor francès. Al final tot arribarà a bon port i el mossèn quedarà gratament satisfet en conèixer que en aquest viatge s'ha endut els principals "culpables" de la loteria del prostíbul: en Pau i el Vicentet, que eren els encarregats de fer-la cada setmana, i aquest viatge els ha servit per sincerar-se i tornar-se més honestos.Obra Encara hi ha algú al bosc(2020) Ricart Codina, Anna MariaEn forma de teatre documental, el text recrea les entrevistes que l'equip va fer a diverses dones supervivents de violacions durant la Guerra dels Balcans i als fills fruit d'aquestes violacions, vint-i-cinc anys després del conflicte armat. Els intèrprets de l'espectacle també tenen veu i expliquen les seves experiències vitals pels volts de 1992, quan començava aquesta guerra al cor d'Europa, amb especial èmfasi en els Jocs Olímpics o la Copa d'Europa de futbol.Obra Intrigues a Poblet o La nit de l'Aurembiaix(1997) Serdà Pérez, SantiL'obra gira entorn de l'enterrament de Jaume I, el 1276, al Monestir de Poblet. A l'espera del trasllat del cos, des de València fins a Poblet, les ànimes de les difuntes esposes i concubines del rei es barallen per estar al seu costat eternament. Però, per aconseguir-ho, han de lluitar aferrissadament contra Aurembiaix, l'ànima d'una de les dones del rei, que posseeix poders ocults i els utilitza contra les seves rivals amb l'ajuda del seu fidel criat.Obra Islàndia(2017) Gallego, RafelUns anys després de l'erupció del volcà d'Islàndia que va provocar la cancel·lació de milers de vols, un altre volcà islandès, el Katla, també entra en erupció, tal com havia vaticinat una científica. Aquesta vegada la cancel·lació dels vols afecta de diferents formes uns personatges que tenien planificat anar a Islàndia. El canvi sobtat de plans el que en realitat provoca és l'acceleració de problemes personals que d'alguna manera ja es coïen amb anterioritat. Així, assistim al trencament d'un matrimoni que feia trenta anys que estaven junts, la mort d'una amant islandesa que igualment havia iniciat una relació amb una altra persona, o l'abandonament de la vida pública de la científica que havia previst el que passaria. Cadascú, a la seva manera, veu com el seu volcà interior ha entrat en erupció.Obra L'estació de les dàlies(1988) Abellan Mula, JoanA la sala d'espera d'una estació de trens, on també s'hi troba la cantina, hi conflueixen passatgers de mena ben diversa, que arriben o marxen de viatge per motius també ben diferents: l'Home Solemne que vol arribar fins a davant de l'oceà; El Mariner, que marxa terra endins a treballar a una mina; La Dona amb una cadernera que ven butlletes de la sort; Els Joves Enamorats; La Parella Madura, que se separa; La Dona Sola; L'Anciana i El Vell. De tots ells descobrim, mentre no arriba el tren, els seus somnis, les il·lusions, els desenganys i moltes històries del passat que els desvetlla l'espera en aquesta estació inquietant.Obra Vilafranca. Un dinar de Festa MajorCasanovas, JordiDurant la Diada de Sant Fèlix del 1999, a Vilafranca, una família tradicional i de classe mitjana es troba per dinar a casa de la Cristina, la filla gran. Els pares, ja grans, són en Pere, a qui, malalt, li falla greument la memòria, i l'Aurèlia. En Josep és el fill mitjà i la Pilar, la filla petita. Abans de començar a dinar, la Cristina s'assabenta que els altres dos germans i la mare tenen previst vendre un terreny del pare i repartir les propietats que aquest tenia. Havent dinat, la Cristina torna a treure el tema, pregunta si el pare té fet el testament i qüestiona el repartiment que volen fer els altres. A partir d'aquí, la conversa desemboca en un enfrontament familiar catàrtic durant el qual sorgeixen retrets i acusacions creuades.